Per aconseguir la sostenibilitat, per frenar el canvi climàtic, cal un canvi de model econòmic. No ho diem nosaltres, ho diu tothom (el Banc Mundial, per exemple). Però no ho fa tothom, perquè alguns encara tenen bons negocis per fer en el model actual.

Ja és pesat haver de dir que cal integrar la nostra economia en els cicles del planeta, perquè l'alternativa és fer-ho, però massa tard. Es pot pensar a viure sobre muntanyes de residus més o menys tapades, com l'illa de residus de plàstic d'alguns quilòmetres de radi que hi ha al Pacífic, però es pot veure fàcilment que no es pot. L'alternativa a la sostenibilitat és un procés de decadència social i econòmica perllongat que inclou crisis bèl·liques agudes (com els actuals conflictes per l'aigua).

La reutilització és la segona R de la norma de les 3R+V en la gestió dels residus (reducció, reutilització, reciclatge, més valorització energètica). És la base de la política de materials de la Unió Europea.

La reutilització fa referència a donar una segona vida a objectes, mobles, eines, vestimentes, estris, aparells que el seu propietari ja desestima. Ara, a Igualada i a la majoria de les poblacions, majoritàriament s'abandonen com a voluminosos o es llencen directament al contenidor.

Podem esmentar l'experiència francesa del Reseaux de Déchèteries, Ressourcerie de Namur (Bèlgica – Valònia), Vaud, Quebec. L'àrea del francès ho ha desenvolupat extensament.  

Es tracta d'entrar a fons en l'aprofitament de segona mà. Moltes vegades llencem mobles o electrodomèstics que encara es poden fer servir. Si se'n van al contenidor ja són residu camí de l'abocador. Si es recullen com a voluminosos, doncs, quasi sempre, el mateix. 

Per a l'aprofitament de segona mà cal una recollida porta a porta que pugui valorar si el voluminós va a reaprofitament o a rebuig. El que va a reaprofitament es descarrega a un espai idoni, amb seccions per a cada tipologia.

La llista del que es pot reaprofitar és molt llarga:

- Llibres de text, joguines, material esportiu (patins, pilotes, pales, ...) llibres de lectura, electrodomèstics petits i grans, mobiliari domèstic, mobiliari de despatx, taules de treball, eines, màquines eina, estris de cuina, plats i olles, llums,  aparells òptics, ordinadors, components,  ... La llista és molt llarga.

Professionalment vàrem col·laborar amb «Traperos de Emaús» de Guipuzkoa I ens va cridar molt l'atenció el servei que feien d'aparells I recursos de recuperació psicomotriu, en conveni amb la Diputació Foral.

Algunes «déchètteries» han establert convenis amb escoles professionals per a practicar la reparació, amb venda posterior, en alguns casos amb garantia, fins i tot com objectes de col·leccionista.

És interessant, al nostre entendre, en diversos aspectes:

- Permet adquirir, ordenadament, alguns béns a preu molt inferior al de mercat, a persones o famílies que no tenen accés al mercat normal.

- Pot crear llocs de treball explotant el valor residual que tenen alguns objectes.

- Permet reduir els residus abocats.

- Promou el treball en la reparació manteniment de mobles, aparells, roba, ... Aquest és un jaciment de llocs de treball que també serà important en el futur.

Més enllà, es pot promoure una cultura dels equipaments de llarga durada, que admetin reparació, manteniment i substitució de mòduls. Som, naturalment, enemics declarats de l'usar i llençar.