Què ens cal? Obres subvencionades i continuar esperant que vingui la gran empresa que salvi la Conca d'Òdena? I de què ens ha de salvar? De la crisi? Potser seria més precís parlar de decadència, que és una crisi llaaarga si voleu... 

Però què tenen a veure la crisi o decadència econòmica amb el binomi civisme-participació? Doncs que el model de ciutat de fàbriques -aquells barris amb tric-trac de màquines de teixir i de bitlles, o els motors de les botes- se'n va anar i no tornarà. El civisme i la participació són el món de la cultura, del coneixement, dels equips. L'individualisme ha periclitat.

I la ciutat? Exactament el mateix. L'equip de govern que necessitem, ara potser ja amb urgència, ha de saber aplegar la gent de la ciutat que tingui idees. Les de fora, d'idees, també són bones. Però seran de més profit les dels d'aquí. Això és el CIVISME al segle XXI: els ciutadans presents en la cosa pública, la ciutat construïda pel màxim nombre possible dels seus habitants, pels més disposats i preparats. Per això calen líders capaços de liderar grups i equips. No porucs i desconfiats.

I pensar: quines són les oportunitats de la Conca d'Òdena a 60 km de Barcelona i a 35 de l'Àrea Metropolitana? Què els podem vendre? Quins serveis els podem oferir? Què necessiten que nosaltres puguem resoldre?

Apunto tres idees: formació, qualitat de l'entorn, i replantejament de les solucions als serveis públics.