Castellolí en el seu sentit més natural és un dels paratges més bells de la nostra comarca i disposa d’una riquesa forestal excepcional que el fa ser mereixedor de llargues passejades i excursions gratament recompensades. 

Sortint del poble des de la piscina, un cop superada la pujada pel torrent de Güells i creuada la pista de can Jaume Bruguers, se’ns han obert uns horitzons els quals  inclòs el nom ens sonava desconegut. Per llocs com el Llep Sec, la Fou (res a veure amb la de Tous), ens porten a la coneguda casa pairal de Can Muset (actualment habitada per dos suecs) on en Toni ens explica avatars dels diversos  propietaris al llarg dels anys. Ara i avui, Can Muset és a un pas de la ruïna total. D’aquí, per “nous“ camins marxem per les Marelles una esplendorosa zona d’erectes pins i antany riquíssima per “caçar-hi” apreciats rovellons d’aquells vermellosos. Avui, el sotabosc és tan dens que quasi és impenetrable.

Per un corriol un xic dificultós, en un lloc indicat per una senyal de fusta, baixem al punt central motiu de la sortida: la barraca dels Emboscats, també coneguda per la barraca dels Màrtirs. De les barraques de vinya que té el poble és la més emblemàtica per la història que l’acompanya de la Guerra Civil. La barraca dels Màrtirs, de pedra seca, està molt ben cuidada, es nota que s’ha fet manteniment perquè les herbes no la parasitin. Hi ha uns quants lliris plantats al sostre que hi escauen. Al peu de barraca el Toni ens explica la història dels nois que s’hi van amagar per evitar anar a files en un moment en què la sentència es veia clara. Encara avui es llegeixen pintats a les pedres: Any 1936, Castellolí, BIBA LA PAU i els noms de Jaume Brugués, Salvador Pelegrí, Josep Jover i ... Mabres. Quan la guerra ja es donava per acabada i en varen sortir per presentar-se foren ajusticiats sense miraments ni judici.

De retorn fem una ullada a la Teuleria de Cal Muset (abans tots els masies importants tenien la seva pròpia teuleria com la de Cal Jaume Bruguers) i per la zona de sota el castell, admirem el forn de calç del castell d’Aulí.

Travessant alguns camps de conreu ara segats, arribem al Bosc de la Creueta, amb la coneguda creu de ferro singular símbol que separa les finques de cal Jaume i cal Muset on és costum posar en els forats dels seus braços un brot de romaní. Fora de camí habitual descendim direcció fins els Pinyerets i arribem als cotxes. 

Distància recorreguda: 9 km.

Temps net esmerçat aproximadament: 2,30 hores