Sense ànim d’ofendre, hi ha una dita popular de procedència incerta i que passà de pares a fills, que deia "Mura, Talamanca i Rocafort tres pobles de mala mort". Tenia una explicació, en viure segles enrere en aquests pobles de difícil comunicació i relleu torturat. Ara totalment invàlida, són privilegiats els que viuen en un entorn amb tant encant com Mura, un sorprenent, pintoresc, típic i petit poble que enamora per la seva bellesa. Situat a 454 m d’altitud al sud-oest de la comarca del Bages, és una de les principals portes d’entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Mura sorprèn i Mura deixa petjada: Placetes i carrers empedrats ben nets, façanes de pedra picada, olors d’abans, qualitat de vida, respecte de l’entorn i del passat. La població s'agrupa majoritàriament entorn l'església de Sant Martí, romànica i ben restaurada.

Des de Mura fem un excel·lent itinerari per un territori trencat per serres i fondalades, amb boscos abundants, una bona part escabrós i bons trossos de rocam conglomerat típicament montserratí. D’inici, el circuit ens porta, després de travessar la riera de Mura, per una pista de pujada exigent que prompte es converteix en un corriol que condueix per sota del turó que falsament l’anomenen el Cargol, un curiós rocam que s'aixeca com si fos una veritable escultura. Per més que tothom li vulgui veure una semblança amb aquest animal banyut, és pura coincidència, o fruit de la seva imaginació. El seu nom és motiu de controvèrsia, ja que se'l coneix també amb  la  toponímia del Castellot.  El sender que es va enfilant per l’obaga és preciós en vegetació i per proximitat i semblança ens recorda la travessa des del Montcau –que se’ns presenta altiu a la nostra esquerre— fins a la Mola de Sant Llorenç del Munt. Que ja és primavera i tot floreix ho asseveren multitud de plantes: prímules, marfull, narcisos, estepa blanca, farigola, romaní, viaca, aranyó, violetes... 

Pel Pla de Serrallonga arribem a la màxima altitud del circuit, el Turó dels Ducs a 818 m amb una esplèndida visió del massís de Montserrat. La baixada, sobtada i pedregosa, per fondalada obaga ens duu, per completar, al Puig de la Balma, un curiós i gran casal construït aprofitant l’aixopluc d’una balma o gran penyal amb elements constructius del segle XIII i posteriors, destacant-ne el caràcter defensiu i fortificat. Els murs d'aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d'un cingle, tot aprofitant les cornises naturals. La part més antiga es podria considerar d'època preromànica, però s'hi han fet afegits al llarg dels segles. Hi funciona un museu (fan pagar entrada) i turisme rural i qui tingui intenció i interès de conèixer el lloc pot anar-hi pels seus mitjans un altre dia. Val la pena.

En poc més d'un quart d'hora arribem a un petit puig on destaca una creu de ferro: La Creu de la Vila, en una talaia que s'alça ja davant de l’esglaonat poble de Mura. Finalment trobarem l’espectacular font del Foradot, situada dins d’una cova, sota la balma entapissada d’heures i molses, que raja copiosament. I un poc més avall la font del Formatget sota un gran plataner, que les seves arrels fan de banc per poder-s’hi asseure.

Distància recorreguda, 10 km ben exigents.

Desnivell 480 m.

Temps net de camí 3 hores i 10 minuts.