Aquesta caminada per l’aiguavés de Montserrat és una clàssica, ben planera i molt bonica.

Al Bruc de la Parròquia deixem els cotxes a l’esplanada a tocar de l’església de Santa Maria, per prendre el molt bonic senderó que pel mig del bosc ens porta a la pista principal de la Vinya Nova, un mas ben antic als peus del Montserrat a la partió dels termes del Bruc i Collbató, que tothom coneix per haver estat habilitat des del 1993 com a restaurant, però que anys enrere (segle XVI) fou important granja del monestir de Montserrat que proveïa de bon vi a l’abadia i era lloc de repòs pels monjos ancians. Panorames de gran encant amb camps d’oliveres molt ben conreats, circumdats per clapes d’alzinar acompanyades de pi i algun camp vinyater, sempre amb l’espectacular rocam de Montserrat que en quasi tota la llargada cau, com qui diu, a pas sobre les grans extensions d’oliverars.

S’arriba a Can Jorba (bella masia del segle XV) en una esplanada envoltada de pins (lloc respectat per l’incendi de 1986) amb l’ermita que hi ha al costat (Mare de Déu de la Font) en força mal estat. La propietat pertanyé durant molts anys al monestir de Montserrat i va ser en aquesta casa on l’abad Blanch hi va fer amagar del 1837 al 1844 durant la primera guerra carlina, la imatge de la Moreneta després de l’exclaustració pels motins anticlericals del 1835, tement per la profanació de la verge. Dins del bosc una curiosa i gran roca caiguda d’una molt antiga esllavissada, degudament buidada fou transformada en caseta per a dipòsit d’oli, avui en desús. I fem aturada per esmorzar.

Puntualitzar que en aquesta zona la mirada llunyana vers l’horitzó barceloní, malgrat el dia claríssim i el sol que batia, la calitja o boirina atmosfèrica no ens deixà contemplar la llenca de les aigües mediterrànies que des de les planes d’oliverars s’acostuma a veure.

En el lloc nomenat Clot del Tambor antigament conegut com l’olivar del “Fonsu”, totalment amagat en un tram de bardissa, es troba un antic pou de glaç de grans dimensions –el pou del Castell-- força ben conservat, malgrat estar ple d’aigua, quasi a vessar per les darreres pluges.

Continuem vers can Ferrers (o Farrés) mas amb pati protegit per tanca amb portal adovellat (amb la data de 1614) i mur amb merlets. A la façana finestrals conopials de tradició gòtica. Ara ens apropem a la arranjada finca El Castell (possiblement l’antic castell del Bruc dels bescomptes de Barcelona, dels segles XII o XIII convertit en masia i també antic Mas Subirats) que havia estat igualment sota el domini del monestir de Montserrat.

Es segueix per Can Salses i per Can Rovira i la urbanització Mas Grau entrem al Bruc seguint tot l’antic i llarg carrer de la Parròquia fins als cotxes.

Distància recorreguda: 10 km.

Temps net de camí: 2 h 50'