Una matinal diferent, esportiva sí, però també cultural. Caminar per la comarca de l’Urgell, al límit amb la Segarra, suposa endinsar-nos al passat i conèixer pobles de pedra que transmeten la força del temps: Guimerà, un poble de pessebre. Ciutadilla un poble ennoblit pel seu castell. El Santuari de la Bovera, les restes del de Vallsanta... En pocs quilòmetres es pot descobrir i sentir un profund respecte per les generacions passades que els han donat forma i han sabut conservar-los, I això tot fent salut!.

Hem sortit de Guimerà (555 m.a.) pel camí de les Deveses (GR-3), seguint la vall del riu Corb amb la visió d’extenses esplanades de vinya recentment plantada, en direcció a Ciutadilla que és a poc més de 3,5 km. Ben aviat a la nostra dreta, les nobles restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, d’estil gòtic, construït durant el període 1345-1350, que fou enderrocat el 1706 per les tropes filipistes durant la guerra de Successió i ja fa molts anys que algú va endur-se’n pedres i avui condemnat a la desaparició.

Tot seguit ja destaca la mola del castell de Ciutadilla que s’alça en un punt estratègicament situat. Des de la plaça del Marquès, travessem el poble aturonat sota les restes del castell i que compta amb algunes cases de noble construcció, com a Cal Marxant,  i carrers amb força desnivell. A la part alta, l’església parroquial gòtica de Sant miquel i a dalt de tot la mola del castell, ja esmentat el 1165, que és una antiga fortalesa medieval que al segle XIV fou transformada en un magnífic palau renaixentista residencial. Començà a enderrocar-se el 1908, el temps feu la resta i ara es troba encara en procés de restauració i amb visites concertades de pagament. Bon lloc per esmorzar-hi.

El retorn a Guimerà es fa passant pel Santuari de Santa Maria de la Bovera, també vinculat a l’ordre femenina del Císter, en un dels indrets més estimats del poble i de la contrada. És dalt d’un turó, des d’on es divisa el paisatge de la comarca, i té una zona de pícnic i d’esbarjo. Al costat de l’església actual i dins la casa de l’ermità, s’hi guarda part d’un primitiu claustre romànic del segle XII. Tot l’entorn del conjunt està molt ben arranjat i cuidat.

Tot passant a frec de cal Sebastianet, entrem a la part alta del poble de Guimerà, on es troba l’antiga fortalesa amb la torre esventrada de guaita i defensa, al damunt d’un fit de roca viva. Als peus de l’església gòtica, aviat davallem per les ziga-zagues dels estrets carrerons amb cases pont i escuts a les façanes, porxos, arcs, finestres i portalades amb notables decoracions. Destaquem els “aubalços”, que és com anomenen els porxos del carrer Major. Tot plegat, els racons tenen com hem dit, un aire pessebrístic i és un exemple magnífic del que podem anomenar la urbanització d’un coster en  els segles XII-XIV. Fou declarat  “Conjunt històric-artístic” el 1975.

Temps net de camí: 3 h 15 m

Distància 13,3 km.

Desnivell acumulat 228 m