Proposem un recorregut per l’Alta Segarra pels nuclis de les Coromines (no confondre amb les Colomines de Santa Maria de Miralles) i Seguers que pertanyen respectivament a Aguilar de Segarra (Bages) i els Prats de Rei (Anoia) però a menys de 300 m passa la divisòria entre les dues comarques.

Aparquem a prop de les Coromines (640 m), nucli format per edificacions disposades en filera al costat de la capella de Santa Maria o Mare de Déu de la Candela, romànica rural del segle XIII. A la vora de Cal Marietes costa un xic localitzar entre camps de conreu i situats en una zona boscosa i rocosa, els vestigis d’un mas alt-medieval que els arqueòlegs consideren interessantíssim. És un conjunt conegut per les masies properes com “les roques dels Moros” amb restes d’habitacles molt primitius, una agrupació de necròpolis de tipus familiar excavades a la roca, i especialment, unes estructures o relleus destinats a l’elaboració de vi, amb una datació que probablement podria pertànyer als primers colonitzadors o repobladors del segle IX.

Per l’Obaga de Cal Butzems, travessant el torrent de Seguers i desprès d’esmorzar ens arribem a Seguers, ja dins del terme de Prats de Rei. A un centenar de metres abans del cementiri pel camí que mena al collet de les Bruixes, en un context de bosc, també hi ha el que es coneix com a “Fornot de Cal Sanç (o Cal Sants)”, un curiós forat fet per l’home a la roca amb funció desconeguda però identificat, amb disparitat de criteris, com ermitori, un lloc de culte o oratori a l’aire lliure, refugi de pastors transhumants, cova sepulcral prehistòrica o simple rebost. També per la seva forma hi havia la creença de la gent de l’entorn que havia servit de forn de pa, però donada la seva ubicació enlairada no hauria estat senzill enfornar-hi res. També a la vora de l’església de Sant Pere i Sant Feliu del nucli de Seguers, hi ha un altra necròpolis alt-medieval amb tombes també tallades a la roca, a dalt d’un replà de roques i a peu de camí. Ara agafem el camí de retorn a les Coromines, a una distància de 800 m. a vol d’ocell, quan la xafogor ja comença a carregar.

Per l’Alta Anoia se’n comptabilitzen uns quants llocs amb conjunts medievals que són bon motiu de sortida i de curiositat. A qui interessin tots els detalls arqueològics de lo esmentat, pot consultar per Internet l’estudi “Tres conjunts d’habitacle alt-medieval a l’Alta Segarra” realitzat pels igualadins germans Jordi i Joan Enrich Hoja.