Divendres, 5/5/2017
2414 lectures

Del Violí a Carbasí

Al nord-oest d’Argençola, municipi al qual pertany, a 755 m. altura i situada dalt del vessant del Torrent de les Vinyes, es troba el poblet de Carbasí (antigament Crabasí) presidit per l’església parroquial de Sant Bartomeu, d’origen romànic (segles Xi-XIII) però molt modificada quan es va decidir capgirar-ne l’orientació de manera que la porta actual s’obre al que fou primitiu absis. La porta inicial estava a migdia i fou aprofitada com a porta de la sagristia. El presbiteri i absis inicials es van convertir en la façana principal actual. És coneguda com a Santa Maria de Carbasí i el lloc fou temps enllà vinculat al monestir de Montserrat que senyorejava el desaparegut castell de Carbasí.

Deixem els cotxes aparcats a bon resguard dins del túnel del Violí, en l’antic traçat de la N-II prop del quasi històric Hostal del Violí, abans de la Panadella. Fem camí a tocar de frondosos boscos de pins ben revifats per les pluges de fa uns dies, en una zona protegida i declarada d’interès natural.  Ben aviat deixem el camí ample i enfilem el camí dels caçadors de senglars, un corriol estretet, molt ombrívol, envoltat d’una vegetació que el farà desaparèixer a no tardar però que fa les delícies de la colla. N’hi ha de camins així, però no en queden gaires i són cars de trobar perquè no figuren en cap mapa. Ens porta al Pla de l’Àguila i al Pla de les Penes, desprès de travessar uns camps plens de petjades dels ramats de senglars, per entrar a Carbasí pel camí del auster cementiri que és als afores del poble. En l’extrem del nucli de cases hi ha dos recintes mig abandonats (llàstima!) amb boniques arcades de pedra utilitzades antigament per a guarda-hi fems.

S’esmorza al peu de l’església i apareix un porró de vi. Desprès, la Montserrat de Cal Gassó ens obre l’església que està molt ben arranjada.

La tornada és una llarga passejada per bones pistes per entre espesses boscúries i abans del Coll d’Osa baixem cap a l’antiga N-II travessant a gual la riera de Musa que per sort baixa quasi seca i solament resten uns cinc-cents metres de carretera fins arribar els cotxes.

 

Distància recorreguda, 8, 5 km.

Desnivell acumulat 240 m.

Temps net de camí 2 hores i 20 minuts.

 

Text: Joan Mollà
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

1 Comentaris

G

Gumersind Parcerisas Serra

Argençola

5 de maig 2017.07:44h

Respondre

Bon dia,

lamento que encara hi hagi gent a la comarca que es confongui amb el nom del nostre municipi, que és Argençola, i no Anglesola.

Salutacions cordials,

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.