Bonica, variada i força exigent passejada. Des del peu de la carretera de Carme a Miralles, a tocar de l’antiga fabrica i molí paperer de Cal d’en Pont, agafem el camí que, envoltat d'espessa pineda, puja dreturer cap a Orpí passant per les masies de Cal Balcells i Cal Cristina (o Cristino), dins la coneguda com a Serra deis Criminals, per ser l’escenari dels dos capítols més violents i negres de la història d’Orpí, l’any 1909. A Cal Balcells, un mosso va matar I'amo -Josep Calaf- perquè tenia relacions amb la dona del mosso. I a cal Cristina, sembla que per una herència mal acceptada, l’amo va matar la dona, la filla i la néta mentre el pubill era a treballar als camps i després es va penjar a la muntanya que anys més tard seria coneguda com a Serra dels Criminals.

Arribem a Orpí per la zona del cementiri, que és prou gran per Orpí, perquè és un nucli sense poble perquè l’ajuntament és a Can Bou. Pel que fa al conjunt d'edificis que conformen aquest nucli (a 447 m alt), castell, església, casa de turisme rural..., dir que és bonic no li fa justícia, alhora, gràcies a la sensibilitat dels que hi viuen, és ben cuidat, harmoniós, equilibrat, auster, senzill, recollit i entranyable. Dalt del roquer que domina la riba dreta de la riera, encinglerat sobre el torrent de Morei, el castell, del qual es conserva la torre poligonal de sis cares ben restaurada i integrada en un gran casal ara habilitat com a restaurant i casa rural. Davant, hi ha l’església de Sant Miquel, del segle XI, que constituïa la capella del castell i de la qual originalment només en resta l’absis, ja que fou molt modificada durant el segle XVII, època a què també pertany el campanar de torre quadrangular a la base i octogonal al tram superior. És un bon lloc per esmorzar-hi.

Enfilem baixada pel corriol i després per la pista que passa per terrenys de bosc amb filats, que han estat habilitats per pastures, tot passant a tocar de les runes de Cal Vidella. Amb alguna dificultat travessem la riera de Carme, no pel seu cabdal, però sí pel gran toll format a la pista. Seguim el senderó que va resseguint els estrets de Can Virella fins a la casa de Ca l’Amat, origen de les aigües Font Bona. És un tram engorjat entre parets rocoses, en que la riera ens ofereix un seguit de gorgs, salts, passos estrets, etc., que són una delícia per la vista, on la riera si porta suficient cabdal, els amants de l’esport d’aventura l’aprofiten per fer barranquisme. Pugem a Santa Càndia, petit agregat amb la magnifica església gòtica del segle XIV (restaurada per la Diputació el 1985) amb una portalada de gran riquesa ornamental i que té a l’interior unes claus de volta decorades amb dovelles centrals molt interessants. Antigament, al costat hi havia el Mas de Santa Cana (d'aquí sembla venir el nom de Santa Càndia) que més tard es convertí en Hostal de Cal Morei i actualment amb cases rurals i ben urbanitzades.

Finalment agafem l‘ombrívol -que s’agraeix- sender per l’obaga de ribera que fa un temps, per fomentar el turisme i millorar l'entorn natural es recuperà i senyalitzà, seguint la riera de Carme a Orpí, des dels límits amb el terme de Miralles. Són uns espais en els quals encara podem gaudir del remor del curs de l’aigua que aquí encara és transparent.

Distància recorreguda: 9 km.

Temps net esmerçat aproximadament: 3 h

Desnivell acumulat: 290 m