Passejada per resseguir bells paratges de la nostra geografia comarcal, a voltes enyorada i sovint desconeguda, tot practicant l’esport més antic i més barat del món: caminar. El que ara coneixem pel lloc de Tous, el constitueixen les terres del que en altres temps foren quatre termes independents: Flix, Fillol, La Roqueta i Tous.

Varietat de camins entorn de la Plana de Flix de Sant Martí de Tous, tots de bona petja, d’aquells que permeten un avançar dinàmic i enfortir els nostres lligams socials cultivant amistat. Des de la C-37 (carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt), entre els km 7 i 8 un cop passat l’antic Hostal de Flix,  un camí a la dreta porta a Cal Xerric. Aparquem en un camp de la vora i prenem el camí dit Camí de la Remugosa. Pujada controlada i sostinguda fins al camí de les Obagues de Clariana (Argençola) o camí de Santa Coloma de Queralt a Clariana per la Serra de la Nou, molt còmode, ampla pista i densa vegetació. Hi esmorzem.

Baixada contínua i una ullada, a un tir de pedra, al castell de Clariana. Poc queda dels que havia estat el castell esmentat ja l’any 989. Sembla que no va ser cap castell gran, però s’observa una torre circular, feta amb carreus irregulars, ben escairats i disposats en filades horitzontals molt ben alineades que podria haver estat força destacada. D’aquesta torre la part més conservada és l’orientada a l’est, la resta ha caigut en part. En l’entorn de la torre, s’observen estructures en ruïnes en forma de murs.

En arribar al Coll de la Creu (nosaltres en diem el “coll de la bàscula”) prenem el GR-7 en direcció al gran mas de Cal Biosca de la Nou. En alguns mapes es conserva aquest topònim antic tot i pertànyer a la família Vilaseca des del segle XVIII que per via matrimonial, la línia dels hereus agafa el cognom Vilaseca, que és el que perdura avui. Des d'aleshores en endavant, les reformes i les ampliacions de la casa pairal són exterioritzades amb profusió de dovelles amb els cognoms dels Vilaseca i dels anys respectius de les obres. Es va edificar a llevant dels Plans de les Alzines i efectivament, les alzines i els pins han estat sempre el seu paisatge  inseparable. Algunes de les alzines han estat els sentinelles ferms de la masia. Un d'aquests arbres, que tenia un tronc de gairebé sis metres de perímetre, tingué la dissort de patir alguns atacs meteorològics. En la gran nevada de l'any 1994 el pes de la neu va trencar una branca grossa i anys després, una tempesta de vent va esqueixar pel mig la vella precisament per la part més sana i verda. Avui definitivament, ja està tallada.

A l’interior, la llar de foc de Cal Vilaseca (abans de Cal Biosca de la Nou) ocupa una posició central en l'arquitectura rectangular de la masia i servia per escalfar-se i coure el menjar. També era el punt de trobada familiar i la dels mossos, jornalers i pastors. Està situada al mig de l'estança, on la campana abasta tot el sostre, en forma de piràmide truncada pel conducte del fumeral i amb la xemeneia que sobresurt pel damunt de la teulada, amb triple vessant per recollir les aigües pluvials. La circumferència del foc permetria de repartir l'escalfor del foc amb uniformitat per tot el seu entorn, amb la instal·lació de bancs sense respatller i adossats a les quatre parets amb una cabuda suficient per a més d'una dotzena de persones.

I de cal Rodó a cal Xerric on tenim els cotxes.

Distància: 10 km.

Ascens acumulat: 308 m.

Temps net de camí: 2h45’.