Aquesta sortida ens porta a la memòria l’activitat dels pous de glaç, abandonada des de fa molts anys. Són construccions de forma cilíndrica de pedra seca soterrades a terra, molt notables, tant per les seves grans mides (7 a 10 m de diàmetre, 7 a 11 d’alçada i almenys mig metre de gruix de paret) com per la seva funció de conservar el glaç. Entre els segles 17 i 19 quan encara no hi havia electricitat, el gel d’origen ben natural es mantenia als grans pous de glaç, que solien estar situats prop d’una riera al vessant obac, associats amb basses on es deixava congelar l’aigua. A ple hivern el glaç format a les basses es serrava en blocs que es transportaven al pou i s’hi introduïen per mitjà de politges i cordes, ordenades en capes separades per brancatge, fulles o palla per evitar que es solidifiquessin en un sol bloc grandiós. Es requeria molta mà d’obra i molt feixuga. A la primavera, estiu o tardor, quan hi havia comandes, s’anava de nit a desempouar el glaç, que es transportava ben embolicat als llocs de consum i servia per conservar aliments, tractar cops i febrades i per fer gelats. Al Bages es coneixen com a mínim 16 pous. Al terme de Manresa hi ha el magnífic pou de glaç de la riera de Rajadell, a l’obaga de l’Agneta prop del gorg dels Esparvers que ja existia el 1617; és doncs un dels més antics de Catalunya. Es pot accedir a veure’n l’interior per un passadís estret que abans s’obria a mitja alçada de la paret, però que ara queda quasi a peu pla a causa del gruix de sediments dipositats al fons.

Actualment sorprèn trobar pous de glaç a altituds tan baixes. La incertesa sobre si els pous de glaç es podrien utilitzar en els temps actuals il·lustra  que, realment, les temperatures mitjanes han pujat en relació amb les d’uns segles enrere. Són testimonis d’altres temps, en tots els sentits.

Us proposem una caminada d’uns 10 km pel tram més baix de la riera de Rajadell i prossegueix a l’altra vessant per la riera de Guardiola, amb sortida i arribada des de ca l’Oller del Mas (castell, vinyes, cellers i ampli aparcament). Transcorre pel raval del Monistrolà i un cop dins la llera de la riera de Rajadell segueix pels gorgs de l’Escaleta i dels Esparvers, puja al pou de glaç i travessa a l’altra vessant per davallar tot seguit a la riera de Guardiola (o de Cornet). Pel camí anem trobant barraques, tines i un altre pou de glaç, tot fet de pedra seca, i ens hem vist obligats nombroses vegades a franquejar les rieres per passos a gual ben complicats. Però el trajecte fou ben guapo, valgué la pena.

Distància recorregud: 9,200 km.

Desnivell acumulat: 263 m.

Temps net de camí: 2 hores i 45 minuts.