El Puig d’Aguilera, repetidament trepitjat, sempre té l’al·licient de pujar-hi buscant camins i itineraris nous. En el comentari d’avui aprofitarem per fer menció dels aspectes més significatius que trobem en el recorregut que aquesta vegada i per enèsim cop, els veterans hi férem el dijous 14 de març des de Can Macià (també antigament conegut com Mas Rossinyol de Moragues o actualment Can Bohigas) casa pairal de renom a Òdena. Masia d'estil popular, propi dels segles XVI-XVII, destaca l'acurada arquitectura amb murs de maçoneria arrebossats i emblanquinats,  fonamentalment amb la part del pati d'entrada, el rellotge de sol del segle XIX i a prop la capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè construïda l'any 1927, de regust historicista-neogòtic. Pairalia ja esmentada els anys 1531, 1573 i 1627, en què és citat el nom antic Mas Rossinyol de Moragues. El nom de Can Macià el prengué a mitjan segle XIX. L'any 1933 i a càrrec d'en Joan Vives es construïren les caves per a vins escumosos; el seu nebot, Josep Maria Bohigas, modernitzà el procediment i  donà nom a la marca "Bohigas".

Molt a prop es troba el pantà de Can Macià format per un mur de contenció recolzat en els pilars del pont que salva la riera format per tres arcades. Existeix una comporta que es podia accionar mitjançant un cargol sense fi manejable des de la barana del pont. Fou construït el 1921 per generar electricitat, però després es veié que no era factible. La falta de manteniment ha acabat per permetre la invasió de canyes i esbarzers en pràcticament tot el voltant i tot i que aquesta problemàtica sempre ha existit en aquest indret, s'ha vist agreujada amb els anys amb la prohibició de la pesca a la zona, una activitat que permetia mantenir mínimament l'entorn gràcies als mateixos practicants d'aquest esport.

Pugem a la vall de Sant Feliu d’Aguilera, amb parada a l’església de Sant Pere i Sant Feliu, ja en terreny de Castellolí, i per Cal Estrada seguim pedregós coster amunt que continua després ran la cinglera, amb formidables vistes molt aèries, i porta fins al Puig d'Aguilera, muntanya a 625 metres d’altura que es troba entre els municipis de Castellolí i Òdena. D'aquest cim pren el nom el mas Aguilera, conegut com de la Costa des del segle XVI. Aquesta casa pairal està situada al vessant de la muntanya, vers Òdena, la trobarem a la baixada i està documentada ja des del període medieval.

Quan som al cimal del Puig i sobre el penya-segat que esdevé una magnífica talaia sobre tota la Conca d’Òdena, hi fem la parada per esmorzar. A la plana hi podem observar les restes d’un edifici que fou destinat en el decurs de la guerra civil a la vigilància antiaèria i uns refugis d'aquest mateix període. Les restes han sofert durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, enfonsaments de murs i pintades, per desconeixement dels seus orígens. Concretament, es tracta d'una instal·lació militar de l'exèrcit de la República que va estar en funcionament entre 1937 i gener de 1939.

Pel bonic sender de Can Brunet baixem a Can Aguilera de la Costa, seguim vers El Xalet de la Fundació EMI-Manresa que imparteix cursos de formació per aturats i autònoms, però que ens recorda aquells quinquennals Aplecs de la Sardana dels dilluns de Pasqua. I finalment a sota mateix la font de Can Macià.

 

 

 

 

Recorregut: 10,3 km

Desnivell acumulat: 374 m

Temps: 2’55 hores netes de caminada