Rojals (Montblanc), és un bell i tranquil llogarret situat dalt de la serra, sota d’un roquissar arrecerat dels vents freds del nord i encarat a migdia, a l’extrem de les muntanyes de Prades. És a 977 metres d’altitud i actualment és el nucli habitat més alt de les comarques tarragonines. L’edifici més emblemàtic és l’església de Sant Salvador, d’origen romànic. S`hi arriba des de Montblanc per una carretereta (la TV-7042) que amb 12 km de pujada amb contínues giragonses, per si sol ja val la pena pels magnífics panorames que s’albiren tot ascendint. Es passa pel nucli de Rojalons, un despoblat del qual hi ha una dita popular que diu “Rojalons, set cases i vuit forns”. L’escriptor i excursionista montblanquí Antoni Palau i Dolcet diu de Rojals:  “A l’entorn de Rojals corprenen els cingles, nius d’àligues i ducs, abocats a les valls plenes de verdor, de penyals llençats en desordre, mostrant a l’excursionista un espectacle feréstec, testimoni mil·lenari de commocions geològiques”.

Sortim des de l’aparcament de poble, amb un vent ben fresquet, per ampla pista forestal que duu a la Mola d’Estat. En poca estona passem pel costat de les ruïnes del Corral de la Marieta i pels Plans de Rojals arribem al Coll de la Mola (1014 m).  Envoltats pel bosc, ara un preciós sender (el GR 171-4) per l’obaga de la serra de Poblet i que discorre per sota del Tossal Ras, ens porta al Coll de la Creu d’Ardit (1028 m), on fem l’aturada per esmorzar.

Per un tallafoc pugem al Pic de l’Àliga (o Puig, i segons quins mapes Tossal de Moltó) de 1052 m. Les panoràmiques hauriem pogut ser millor amb un temps menys ennuvolat. Baixem per un sender amb marges ben dreturers tot donant una ullada a la aèria balma de la Pleta, fins a la mina de barita de nom “Atrevida”. (La barita o baritina és un mineral de la classe dels sulfats, químicament sulfat de bari, de color blanc grisós).

Des de la mina Atrevida, en pocs minuts fem un anar i tornar a les roques de “Els Frares Encantats”, també anomenada Roca Tallada, singulars roques de conglomerat, fracturades i erosionades pels agents meteorològics que han donat com a resultat unes formes majestuoses. Com a fons d’aquesta singular formació rocosa, es pot apreciar la depressió de la Conca de Barberà, tancada per la silueta del Montsec i el Pirineu a l’horitzó, fet que engrandeix la seva bellesa i encant.

Continuem per pista forestal que portaria a Castellfollit i passant per la font de Calàpit enllacem amb un sender molt coster que ens porta novament al Coll de la Mola i per la pista forestal fins a Rojals. Tot plegat, un itinerari que discorre per boscos amb arbres madurs o de grans dimensions que destaquen amb el dens i extens alzinar de les serres de Prades.

Distància recorregud: 10,7 km.

Ascens acumulat: 340 m 

Temps net esmerçat aproximadament: 3 hores