En un dia com avui es fa més viu que mai, la frase que diu que Montserrat és una muntanya màgica. La Roca Foradada és un dels prodigis més espectaculars que la natura ha deixat a la muntanya de Montserrat. Tot i que en el líric himne del Virolai s'afirma que: "Amb serra d'or, els angelets serraren eixos turons...", l'explicació científica sobre la gènesi del massís montserratí és força diferent, i, en darrer terme, fa responsables del sorprenent modelat de la Serra als agents atmosfèrics.

En contemplar-la, se'ns evoquen desenes d'històries que intenten explicar com s'ha format aquesta sorprenent roca foradada, fa 55 milions d'anys, ahir mateix geològicament parlant, esculpida pels vents i les pluges sobre els seus conglomerats. Els adjectius i expressions d’admiració varien des d’extraordinària i sorprenent, passant per sensacional i meravellosa, magnífica, prodigiosa, superba, majestuosa, fins fascinant i encisadora.

El que sí podem dir és que en dies com avui, el sol surt pel bell mig de la Roca Foradada, un curiós, sorprenent, magnífic i bonic espectacle. Ens ha calgut matinar molt,  ja que el sol sortia per l’horitzó més o menys a les 6,25 hores i sortia pel forat de la roca a les 6,50 hores, vist des del excel·lent mirador de les ruïnes de Sant Pau de la Guàrdia, avui Sant Pau Vell, on hem anat a veure el fenomen. Fotografies a dojo!!. I mentre fem estona contemplant tant bonic panorama es fa comentari de que l’abril de l’any 2013 el paracaigudista noruec Alexander Poli va fer un espectacular salt amb vestit  d’ales travessant el forat de la Roca Foradada a més de 250 km/hora. Gesta esportiva o bogeria?

Tot passant per la canal i Coll de la Portella, entremig de les roques formades per la Roca Gran o Portella Superior (933 m) juntament amb la seva homònima septentrional la Roca Petita de la Portella, es flanqueja l'estreta i rosta canal anomenada així perquè rep el seu nom pel fet de ser el pas natural d'entrada a la Muntanya de Montserrat per aquest indret. Grimpem doncs vers el refugi situat al bell mig de la regió montserratina d’Agulles que duu el nom de l’escalador Vicenç Barbé, mort el 1942 quan escalava els Frares Encantats. Inaugurat el gener de 1961, la iniciativa de construir aquest refugi fou de la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme (l’actual FEEC). És un refugi guardat obert els caps de setmana amb capacitat per a 20 persones per a excursionistes i escaladors com a camp base per a visitar les regions d’Agulles i Frares. Parada per esmorzar i fer un anar i tornar fins la boca l’Avenc dels Pouetons, fantàstica cavitat de 120 m de profunditat, que és un referent pels espeleòlegs igualadins que descobriren la seva màxima fondària allà pels anys cinquanta.

Baixem pel camí que porta a l’Era dels Pallers, amb les deu roques que formen el conjunt dels Pallers, quatre deslligades (les 4-7) i les altres sis roques, la 3 i les 8-12, tot hi trobar-se en la mateixa carena, són un conjunt de roques unides, i per Camí de les Batalles arribem a Can Maçana on teníem els cotxes.

Distància recorreguda 7 km.

Desnivell acumulat 397 m.

Temps net esmerçat aprox. 2,25 h.