A les terres de Ponent no hi ha dubte que el riu Segre és el més gran, important i conegut, però a les nostres comarques hi ha altres rius, més petits i desconeguts, que també guarden espais naturals interessants amb itineraris per gaudir de l’entorn i la natura. Aquest és el cas del riu Llobregós, situat al nord de la Segarra, on podem trobar l’Espai d’Interès Natural de la Vall de Llobregós, zona protegida de la Segarra. 

Us proposem fer la Ruta de l’Aubaga i la Solana que transcorre per la vall i pels altiplans dels solans que la coronen, més típics de la Segarra i amb un contrast total del canvi de paisatges, entre la solana i l’obaga. La ruta comença a les runes del Mas del Sot (del municipi de Biosca) a tocar de la carretera C-451 que ve de Guissona, on trobem un plafó informatiu amb les diverses rutes que podem fer per la zona del riu Llobregós. Aquí deixarem els cotxes.

Seguim una pista principal que circula entre els camps de conreu, ara camps de rostoll, per sota del caseriu de Puig Arner, alternant amb claps de roureda i alzinar fins a arribar a les Torres del Riu, una masia molt ben arranjada i cuidada, amb tota mena d’animals, un arca de Noé en viu. Travessem el riu Llobregós en un espai esplendorós i agafem el corriol de pujada pel mig de l’obaga, fins a arribar al final de la collada. Aquí podem observar el canvi de paisatge entre l’obaga i la solana més segarrenca –en aquesta època més solana que obaga- i tindrem les primeres vistes aèries de la Vall del Llobregós. El camí es transforma en pista, passant a tocar de les restes d’un forn de guix. Obviem el camí que porta al poblet de Selvanera que queda a la dreta a l’horitzó més immediat i esmorzem al peu d’un marge tot buscant una mica d’ombra.

Al llarg del camí anem trobant cartells indicadors i unes estaques amb marques vermelles –una mica escasses- que ens aniran guiant per l’itinerari. Passem pel mas de Can Mascó, un dels masos històrics i més grans, ja citat al segle XI, Disposa d’una petita i humil capella dedicada a Sant Vicenç (a la llinda hi diu 1797) que ens obre la família Besora. Caminem a tocar de nombrosos marges de pedra que trobarem escampats arreu de la ruta i que són molt característics de la Segarra, fins i tot donen nom a la colla castellera de Guissona, els “Margeners”.

La pista acaba al Mas Piquer i seguirem en direcció a les restes del Molí del Cava -hidràulic i fariner, res de vi escumós -, que constitueix un record testimonial de la forma d’aprofitar l’aigua. Malgrat que el molí desaparegué amb la crescuda del riu Llobregós del 1907 encara salta l’aigua a la resclosa de pedra i forma un bonic toll. Era, a més, un punt de trobada dels habitants d’aquesta zona de la Segarra, ja que es troba en un lloc molt agradable perquè en aquest punt el riu Llobregós crea un microespai humit, ple de fauna i vegetació.

La vall del riu Llobregós aplega un conjunt de pobles i masies dintre el triangle que formen les poblacions de Sanaüja, Biosca i Massoteres, en un paisatge marcadament rural.

Distància recorreguda: 13’5 km

Desnivell acumulat: 230 m

Temps net de camí: 3 h i 20 minuts