Els lectors habituals d'aquest espai ja sabeu que la nostra filosofia és conèixer muntanyes, comarques, poblets, esglésies i ermites, castells i masies, de tot tipus. Algunes -les muntanyes- seran més altes, d'altres seran més baixes, Algunes seran més atractives i salvatges, d'altres seran més humanitzades. Comarques amb més o menys valors paisatgístics. Esglésies, ermites i castells amb història. Poblets acollidors amb encant i/o encís. Però tot compleix el nostre objectiu, conèixer tots els racons de la nostra geografia, tot fent salut i passant una bona estona amb les excursions i passejades.

Us proposem una sortida a Veciana, enmig d’un paratge auster i poc poblat, amb inici a l’altura de Cal Pedó, passant per l’església de Santa Maria de Veciana, Secanella i Cal Turull. Veciana és quasi un poble sense poble, ja que mai no va combinar les cases esparses per formar un centre amb vida pròpia i la seva vida s’articula a través de masos i petits nuclis. Els boscos són principalment de pins, afectats en bona part per l’incendi del 1986, que es recuperen lentament.

Només de sortida, la primera aturada és a l’església de Santa Maria, amb molt bona restauració, tant interiorment com exteriorment, que va des de 1985 al 2003. Les accions de remodelació de l’entorn foren inaugurades el 22 de març de 2015. És un edifici romànic construït amb carreus ben tallats compost d’una gran nau amb absis, amb la volta primitiva, que va caure i va ser reemplaçada al segle XVII per una amb nervadures gòtiques. La portalada té una triple arquivolta ornamentada amb relleus escultòrics de factura molt primitiva que indiquen que es va fer, com l’església, avançat el segle XII. Durant el segle XVII va ser objecte de vàries intervencions destinades a rehabilitar-la però es van mantenir els seus trets essencialment romànics. Es va refer totalment el mur de ponent rematat pel campanar d’espadanya i on s’obrí una senzilla portalada d’accés. A principis d’aquest segle s’edificà l’atri a ponent, amb arcs de mig punt i columnes, tot el conjunt amb uns trets que pretenen rememorar el romànic i que faciliten una perfecta integració amb el conjunt del monument que fa goig de veure i val la pena visitar.

Anem cap a Secanella, que són les restes d’un nucli o antiga quadra catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, amb Cal Corredor i Cal Fredo formant un conjunt de dos grans edificis, amb algun afegitó que els desfigura. Hi havia l'antiga església de Sant Cristòfol, que es troba totalment arruïnada i amb prou feines s'endevina el setial, que va pertànyer a la parròquia de Sant Salvador de Miralles (Miralles de Segur o Miralles de Copons) i de la que ja se’n parlava l’any 1200.

Tot baixant i després de passar per sota Cal Torrents,  en aquest punt de la ruta comença la part més divertida pel bosc de la Llogatera per senders menys evidents on escau allò que “s’hi escolta el silenci”.  Després pugem pel mas de Cal Turull i per Cal Pedó arribem on havíem deixat els cotxes.

Distància recorreguda: 9 km.

Temps de camí: 2 h. i 20 minuts