Us proposem un itinerari que va de l’ermita de Sant Salvador d’Altadill, que juntament amb Freixenet de Segarra, Amorós, el Castell de Santa Maria, Palamós, la Rabassa, Sant Domí (Sendomí), Sant Guim de la Rabassa i la Tallada pertanyen a Sant Guim de Freixenet. L'actual ermita, al costat d’allà on deixem els cotxes, va ser construïda l'any 1894, data que es veu incisa a la porta. És un edifici de nau única i capçalera recta, feta amb petits carreus de pedra del país. Al capdamunt del frontis hi ha una petita espadanya de maons.

Pugem a Altadill, a 775 m d’altitud, és un llogarret antiga quadra que el forma una casa que duu el mateix nom i diverses masies disseminades en direcció a la vall de Gàver. Actualment sembla que no hi consta cap habitant empadronat.

Per arribar a Gàver, ja del municipi d'Estaràs, es passa per la Cabana del Sastre i Cal Majà. El poble se situa enfilat a un turó i coronat per les restes d'un antic castell i l'església romànica de Santa Maria de Gàver. El riu Sió, que neix prop d'aquest lloc en l’anomenada Font de Gàver, normalment de cabal magre, avui presentava un molt bon doll. Hi ha una espaiosa i cuidada zona de pícnic que és molt bon lloc per esmorzar-hi.

Es retorna en direcció a Freixenet pels plans de Gàver tot passant ran del Bosc del Senyor i Melió, o les Masies de Melió, un nucli de població en un altiplà entre Altadill, Freixenet de Segarra i Sant Guim. L'origen de les Masies probablement és molt similar al d'altres petits agrupaments de masos del territori, estretament vinculat al desenvolupament del cultiu de la vinya, que durant el segle XVIII en va viure una gran expansió però que avui ja ha desaparegut d'aquesta zona.

S’arrodoneix la matinal amb dues molt interessants visites: una, a l'únic edifici rellevant de Sant Guim, el sindicat agrícola construït el 1922, obra modernista voluminosa i funcional de Cèsar Martinell, amb vistosos arcs parabòlics de maó que aguanten el sostre de voltes atirantades, que fins i tot ha estat declarat monument historicoartístic per la Generalitat. Cal agrair als propietaris els germans Santiago i Manel Valls que ens obrissin expressament les portes. L’altre visita, fou a les noves instal·lacions de 5000  m2 de fàbrica d’última tecnologia de “El Pastoret de la Segarra” de la família Pont, que amb els seus productes processa 35.000 litres de llet diaris, elaborant unes 300.000 unitats diàries, exportant iogurts, mató i altres làctics a Suïssa, Àustria, Dinamarca, Suècia, Finlàndia (tot fent realitat allò de “vendre gel a un esquimal”), com també a països llunyans com la Xina i Dubai. Ens atenen d’allò més bé el Sr. Josep Pont i la Maria Ester que ens explica tots els processos de forma molt entenedora. i se’ns convida a fer un tastet dels seus iogurts.

Distància recorreguda: 8 km.

Temps de camí: 2 h.