Fase 0, fase 1, fase 2, fase 3, nova normalitat... els mitjans ens han submergit en tot un seguit d’instruccions, dictades pel govern central, del famós pla de desescalada que va presentar Pedro Sánchez, a finals del mes d’abril.

Però malgrat l’estabilitat de les xifres en el nombre de difunts a causa de la Covid-19, continuem gestionant una situació d’emergència sanitària, que desemboca en una situació de crisi social i econòmica que molts dels nostres veïns i veïnes ja han fet palesa. Això ens força a un doble gestió de la situació, en aquest cas a nivell municipal, en dues velocitats.

Així és que per una banda, en una velocitat d’emergència, mai millor dit, continuem gestionant el dia a dia, centrat en tota una problemàtica en què la salut sempre es troba en primer pla, però també les ajudes socials i econòmiques, cap a aquells que des del primer dia s’han vist afectats per l’aturada general del país. A tall d’exemple, al municipi d’Òdena hem doblat el nombre de famílies ateses al Banc d’Aliments. Pel que la gestió econòmica de l’administració local s’ha hagut de reajustar a marxes forçades per a no desatendre ningú, a més de seguir donant aquells serveis complementaris que vàrem desenvolupar a l’inici d’aquesta crisi sanitària, com l’atenció directa als més vulnerables amb entregues d’aliments a domicili, targetes moneder per aquells que rebien beques menjador...

Però per altra banda, hem hagut d’engegar un altre línia de treball, paral·lela, després de més de cinquanta dies treballant en aquesta velocitat de creuer, basada en el futur a mig i fins i tot llarg termini. Així ens trobem refent plans d’acció municipals, intentant preveure quina situació ens trobarem en els propers mesos, més enllà de la gestió sanitària. Un primer pas ha estat constituir una mesa de treball, amb totes les forces del consistori, que ens permetin crear projectes d’ajuda directa als més afectats: veïns, comerços, restauradors i autònoms. Aquestes dues velocitats però, tenen una mateixa base: treballar al costat dels més vulnerables, crear una línia d’activació econòmica i no renunciar a reactivar aquells projectes socials, culturals i econòmics que permetin engegar de nou la roda de l’activitat, tot dins dels límits en què ens trobem en l’administració més petita però també més propera.

És així que, de nou, des del món municipal ens tornem a flexibilitzar, adaptant-nos a la situació, procurant ser una administració eficaç i que doni respostes adients a les principals problemàtiques sorgides. Esperem doncs, poder navegar en dues velocitats de treball i que la resta d’administracions ens acompanyin.