Divendres, 4/1/2019
229 lectures

Cigronet de l’Alta Anoia

Ja hem passat la marató d’àpats nadalencs i  la cirereta de l’àpat del Tres Tombs. No sé vosaltres però a casa no ens en perdem ni un, i com és lògic, ara el que ve de gust és menjar més lleuger i no abusar massa de la carn. Ens hem tornat a passar i ara l’estómac demana una mica de clemència.

Una molt bona opció, a part de sopes i verdures, és tirar de llegum. I no cal patir, si no el podem coure perquè no tenim temps o ens fa mandra, hi ha prou establiments que ens el venen cuit i al punt.

El llegum és ric en proteïna vegetal, o sigui que no cal que sempre l’acompanyem amb botifarra, cansalada o xoriç (de fet és com l’havíem vist sempre). Precisament tant el Departament de Salut com la Fundació Alícia, entre altres, afirmen i recomanen que mengem massa carn i que el llegum és un bon substitut de la proteïna animal. Per tant, pot ser un bon acompanyament per a un plat de peix, pot formar part d’una amanida, saltat amb quatre verdures és boníssim o com a ingredient principal d’una crema.

Tot i que considero que hem d’anar variant de llegum perquè els àpats no se’ns facin avorrits i monòtons, tinc una especial debilitat pel Cigronet de l’Alta Anoia. Sóc un amant d’aquests tresors gastronòmics locals que els pagesos conreen i el vull reivindicar.

Fa molts anys que l’Anoia busca un producte de qualitat propi que ens situï al mapa gastronòmic i en tenim un a l’abast d’una altíssima qualitat i no li fem el cas que se li hauria de fer. Us posaré una mica en situació:

La recuperació del cultiu del cigronet de l’Alta Anoia va començar entre el  2003 i el 2004, de la mà del Consorci de l’Alta Anoia, un cultiu amb una forta vinculació al territori ja que els avis de la zona ja venien cultivant-lo des de feia dècades però es quedava quasi com a consum privat de cada casa. Ara mateix l’Associació de productors i elaboradors de cigronet de l’Alta Anoia compten amb una desena de pagesos que el conreen per comercialitzar-lo.

Aquesta recuperació pretenia diversificar el monocultiu de cereals, reintroduint cultius de lleguminoses, aconseguint beneficis mediambientals vinculats a la rotació del conreu amb menys imputs de fertilitzants i, donant una ajuda als agricultors de la zona amb un cultiu més rendible econòmicament, dins un context de baixos preus dels productes agraris.

Durant la segona meitat de la dècada del 2000, el Consell Comarcal juntament amb el Gremi d’Hostaleria, van crear “La Festa del Cigronet de l’Alta Anoia”. Al principi semblava que havia d’agafar volada però finalment només en van ser 4 edicions. Ja ho diuen que “ningú serà profeta a la seva terra”, i menys si no tens ni suport institucional ni professional.

Tot i així,  hi ha professionals i entitats que hi creiem i apostem per ell. El podem trobar en algunes cartes i menús, tant de restaurants com d’escoles de la comarca, i també en activitats gastronòmiques i festives com la “Calçotada Popular d’Igualada” o l’ “Operació Cigró” de la Coll@nada.

El cigronet és una varietat aclimatada al territori durant generacions, és un cigró petit i de pell fina. Un cop cuit triplica el seu volum. És un cigró ferm, de textura untuosa i gens farinosa. Aquestes qualitats fan que aguanti bé l’estructura tant d’estofat com saltat i, en el cas que el servim triturat en forma d’humus o amb una crema de verdures té una textura delicada, cremosa i agradable al paladar.

El podeu trobar als establiments cuit o cru. Jo us recomano que el compreu cuit però, si sou atrevits i us hi voleu posar us recomano que per a la hidratació i per a la cuita utilitzeu aigua mineral de garrafa, la de l’aixeta és massa dura:

Per hidratar-los, us caldrà més o menys per cada quilo de cigrons, 3 litres d’aigua tèbia i dues cullerades rases de bicarbonat. Els haureu de tenir en remull unes 24h.

L’endemà quasi hauran duplicat el seu volum, els escorrerem i els esbaldirem amb força aigua per rentar-los del bicarbonat restant. Compteu que si hi heu posat massa bicarbonat o no els heu rentat bé, durant la cocció se separarà la pell del cigró i visualment no es veurà un producte net a l’hora de servir.

Un cop nets els posarem a bullir amb aigua mineral també tèbia i amb el foc alegre. Un cop arrenquin el bull abaixarem el foc a mitjà (que vagin bullint, ni massa fort ni que quedi esmorteït el bull). En aquest punt veurem que haurà fet molta escuma, amb l’ajuda d’un cullerot i un recipient la retirarem i la llençarem.

Els deixarem bullir durant uns tres quarts d’hora o una hora i un cop cuits els deixarem reposar dins de la mateixa aigua.

Per ajudar que tinguem una bona digestió i, sobretot, sense flaires desagradables, un cop han arrencat el bull i ja els hem escumat, us recomano que hi poseu uns grans de comí (sense passar-se que el seu gust mana) i unes fulles de llorer. Jo tinc el costum d’afegir-hi uns grans d’all o una cabeça segons la quantitat que cogui.

Heu de tenir en compte que durant la seva cocció els cigrons no poden parar de bullir en cap moment, o sigui que a mitja cuita no s’hi pot afegir aigua freda. Si veieu que s’estan quedant sense aigua afegiu-la bullint, sinó us quedaran durs.

Si seguiu aquests consells ja els tindreu a punt per acabar el plat de la manera que us vingui més de gust.

Proximitat, qualitat, saludable i mediambientalment sostenible. Aquí teniu quatre motius de pes per introduir aquest magnífic producte a la vostra dieta diària.

Salut i visca la teca!

 

Altres articles de ORIOL CÀLICHS

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.