Dijous, 8/8/2019
1725 lectures

Confitura de meló i síndria

principis de juliol vaig llegir una piulada del gastrònom Jaume Fàbrega, persona que admiro per la tasca que du a terme des de fa una pila d’anys. És el gran estudiós de la cuina i gastronomia catalana des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Admirat també perquè, no és un estudiós de la cuina catalana com a cuina d’una comunitat autònoma o regional, sinó com a cuina nacional i sent respectuós en totes les seves variacions i nomenclatures. Sent més explícit, la gastronomia dels Països Catalans.

Bé la piulada feia així: “la confitura de meló i síndria, ara tan difícil de trobar, és una de les més bones i,  certament la meva preferida. La mare, a pagès en feia i tots l’ajudàvem. Es fa amb les escorxes del meló i la síndria, no es llença res.”

Quan una persona coneguda i admirada fa una reflexió així no es pot fer una altra cosa que buscar una recepta semblant i fer-la. I després compartir-la, és clar. Vaig seguir una recepta de confitura de meló de l’enciclopèdia “La cuina Catalana” del mateix Jaume Fàbrega, però la vaig fer amb escorxa de síndria, que és el que tenia en aquell moment.

Ja veureu, és molt senzilla de fer i jo ja l’escric havent-ne tret una part de sucre. No cal posar-ne tant com es feia abans.

Primer de tot, per esvair dubtes, s’entén el nom d’escorxa del meló i la síndria com la part blanca i més dura, la que no ens mengem. Aquesta la pelarem, millor amb un pelador de patates així n’aprofitarem més quantitat.

Per treure’n cinc pots de vidre més aviat petits (uns 200 ml) ens farà falta 1 kg d’escorxa de meló i síndria tallada a dauets d’un centímetre, 700 gr de sucre i un canó petit de canyella. També es pot aromatitzar amb una mica de pela de llimona.

Agafarem l’escorxa de meló i síndria tallada a dauets i la posarem dins un recipient amb el sucre, ho taparem i ho deixarem reposar tota la nit. Millor que el recipient sigui el que posarem al foc després d’haver reposat.

L’endemà veureu que el sucre s’haurà desfet i haurà deixat anar molta aigua. Poseu el recipient al foc amb la canyella a foc lent i deixeu que vagi reduint remenant-ho de tant en tant fins que hagi reduït fins a la meitat i hagi agafat un to daurat.

En aquest moment ja es podrà posar dins dels pots de vidre ja esterilitzats i els podrem deixar bullir al bany maria, un cop tapats, durant uns 20 minuts.

Aquest tipus de confitura la podrem utilitzar per esmorzar amb una torrada com qualsevol altra confitura o melmelada, però també pot acompanyar una taula de formatges o fins i tot per farcir panadons, pastissets de pasta brisa... Aquí ja, la imaginació de cadascú al poder.

Antigament, i segur que en l’actualitat hi ha alguna persona que encara ho fa, aquestes elaboracions es feien amb cassoles de terrissa guardades expressament per fer elaboracions dolces. Segur que li aportava un sabor i aroma especials, com qualsevol altra cocció en aquest tipus de recipients. Les cassoles de terrissa són un dels estris de cuina que a poc a poc es van oblidant i caldria recuperar.

Bon profit i visca la teca!

Altres articles de ORIOL CÀLICHS

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.