M’agrada i sento la necessitat de promoure totes aquelles iniciatives que socialment en podem treure conseqüències positives. Si a més poden ser econòmicament i mediambientalment viables hi dono encara més importància. Ja ho he dit més d’una vegada (i potser em faig una mica pesat), però considero que la tasca que està duent a terme el Col·lectiu Eixarcolant és molt important tant en l’àmbit rural, com econòmic, cultural i gastronòmic.

Per això us vull animar a participar en el primer “Concurs de receptes amb plantes tradicionals” que estan tirant endavant. Les receptes es poden presentar fins al diumenge 1 de març i les bases del concurs es poden trobar a la pàgina web www.eixarcolant.cat. Feu-ho per curiositat, per investigar sobre aquestes plantes, com a repte personal o simplement per donar suport a una bona iniciativa. I perquè no pugueu dir que només he fet publicitat gratuïta us donaré uns consells.

Durant el segle XX aquestes plantes van anar desapareixent dels àpats diaris. Algunes potser perquè estaven relacionades amb àpats de subsistència de les classes socials més baixes i des de sempre part de la humanitat ha volgut aparentar més del que és. Algunes altres a partir progressiva implantació de l’agricultura extensiva, que prioritzava les espècies vegetals amb una alta rendibilitat productiva per sobre de les que tenien una alta qualitat.

Aquestes accions han fet que s’hagin deixat de consumir una gran varietat d’espècies en l’àmbit mundial i l’empobriment de les diferents cultures culinàries.

Sort en tenim que de les persones curioses que estan estudiant com recuperar-les i que el seu conreu o recol·lecció sigui econòmicament viable. I sort en tenim de tots aquells cuiners de grans restaurants i hotels que n’han recuperat l’ús, enriquint la varietat de productes que treballen i sorprenent gastronòmicament d’una manera positiva als seus clients.

He sentit moltes vegades a persones d’avançada edat comentant que “aquestes plantes ja no n’havien menjat mai, que les donaven de farratge al bestiar”, o que alguna d’aquestes plantes s’utilitzava en moments puntuals per les seves qualitats beneficioses. Però mai les he sentit a parlar-ne d’una manera despectiva, si no amb un punt d’orgull i agraïts que uns joves s’hi interessin i creguin que se’n pot recuperar l’ús.

Per començar a utilitzar aquestes plantes ens cal distingir entre les que es poden consumir crues i les que és recomanable consumir cuites.

N’hi ha més de les que us anomenaré però tampoc cal fer la llista llarga ara. Les que cal coure són els blets, borraines, bledes silvestres o ortigues. He triat aquestes perquè crec que són les més fàcils de manipular. Tot i que les ortigues s’han de manipular amb uns guants, els millors són els de plàstic gruixut i un cop cuites perden els efectes urticants. Per fer-ho fàcil i com a exemple, apliqueu-hi les coccions que feu amb els espinacs o bledes. 

En podeu fer cremes, truites, saltats, pastissos salats o el que sigui. Només heu de canviar-les per algun ingredient semblant que ja utilitzeu en les vostres receptes.

I després, hi ha les plantes que es poden consumir crues (la cosconilla, el lletsó, la fulla de rosella, la fulla de mostassa, la flor de ravenissa, el fonoll...). Podeu fer-ne unes amanides tan modernes o clàssiques com vulgueu.

Afegiu-hi flors, les podeu utilitzar com a espècie dins una vinagreta o maceració, com també com a decoració de qualsevol plat. Però sempre buscant-hi un sentit, o sigui que, primer caldrà tastar-les per poder-les aplicar correctament.

Ja veieu que el ventall de possibilitats és tan ampli com vulgueu i si us hi poseu, segur que serà interessant, enriquidor i el resultat serà una grata sorpresa.

Tot això us pot sonar a una moda o es podria dir que és tendència, però cada vegada trobo aquestes dues afirmacions més odioses. Ja no hi ha cap aspecte de la vida que no se n’escapi. Generalment on s’aplica aquesta terminologia té una temporalitat molt curta, iniciatives amb uns interessos econòmics agressius que ens aporten ben poca cosa per no dir res. I aquest no és cas.

A més, generalment, aquestes imposicions mentals teledirigides, acompanyades de grans campanyes mediàtiques, són totalment contradictòries amb una altra frase que per desgràcia és molt actual i no està de moda, la necessitat de revertir el canvi climàtic.

Ho trobo molt trist tot plegat però hi estem caient de quatre grapes constantment. En nom de la globalització, la modernitat i la dieta saludable no parem de consumir productes, ecològics o no, importats de l’altra punta del món amb una motxilla plena pol·lució i ignorem els que tenim al costat de casa, igual de sans i beneficiosos i amb una petjada ecològica molt petita.

Cal que hi pensem i que actuem amb responsabilitat.

Salut i visca la teca!