Quan era petit només menjàvem dos tipus d'arròs, el rodó i el llarg i, per influència del meu oncle Josep Maria, "el Reca", que va ser el primer vegetarià que vaig conèixer, de tant en tant la meva mare també feia arròs integral.

Jo, que ja en tenia prou amb "l'arròs blanc", no entenia aquella dèria de la meva mare amb aquell arròs més dur i diferent. Qui m'hagués dit que ara, al mercat, podríem trobar tants arrossos i com en podria arribar a gaudir-ne.

Fa dies que poso receptes de pes i potser toca alleugerir-ho una mica. Avui us proposo una amanida amb llenties i arròs salvatge. És evident que, si no teniu arròs salvatge, en podeu utilitzar qualsevol altre que tingueu a mà.

Us recomano, i no em cansaré de repetir-ho, que mireu de comprar el màxim de productes al petit comerç, el de proximitat i qualitat, no a les grans cadenes de supermercats on tenen productes molt genèrics i de vés a saber d'on venen.

Compteu que les amanides són un bon mitjà per aprofitar productes que teniu a la nevera o al rebost. Això és el que vaig fer amb aquesta. Em quedaven uns quants calçots i els vaig escalivar per posar-los.

Per fer aquesta amanida per 4 persones us farà falta:
400 gr. de llenties cuites
100 gr. d'arròs salvatge
1 alvocat tallat a dauets
4 calçots o 2 cebes tendres escalivades
3 tomàquets secs en oli trossejats
7-8 tomàquets xerri de pera
6 filets d'anxova laminats
100-120 gr. de tonyina en conserva
dues fulles d'enciam tallades a juliana
1 grapat d'olives, en el meu cas, picants
1 culleradeta d'olivada d'olives aragoneses
Oli, sal i vinagre

Ja veieu que aquí no tindreu cap complicació, a part de coure l'arròs salvatge i presentar-ho amb més o menys gràcia.

Anem per l'arròs. Poseu una olla al foc amb força aigua, afegiu-hi sal i, quan arrenqui a bullir, tireu-hi l'arròs. Ha de bullir entre 30 i 40 minuts a foc mitjà. Sabreu que és cuit quan més o menys la meitat dels grans hagin rebentat. Quan sigui cuit escorreu-lo i refredeu-lo.

Ara ve l'hora de la barreja. Jo, per no sentir massa això no m'agrada, d'allò no en vull... (ja sabeu de quina cançó diària parlo, oi?), barrejo uns ingredients que són els que s'hauran de menjar. Aquests, procuro tallar-los ben petits perquè els hi faci més mandra apartar-los que menjar-se'ls.

Els altres els poso tallats en diferents platets al mig de la taula. Així poden triar com s'acaben de fer l'amanida. Per descomptat que les més variades són l'amanida de la Laura i la meva.

Us explico com ho vaig fer i després, cadascú que faci el que li vingui més de gust.

Agafeu un bol prou gros i hi poseu l'enciam tallat a juliana, els calçots trossejats (o cebes), el tomàquet sec, l'olivada deixatada amb una mica d'oli i unes gotes de vinagre, les llenties i l'arròs. Hi tireu una mica de sal i ho barregeu bé, jo sóc del parer de fer-ho amb les mans així és més difícil d'aixafar les llenties. Evidentment amb les mans ben netes.

A part, en plats diferents hi podeu posar els daus d'alvocat, l'anxova laminada, la tonyina una mica desgranada, les olives i els tomàquets xerris tallats.

I ja ho teniu, és un plat senzill i que pot ben bé ser plat únic perquè ens aporta tot el que ens fa falta perquè la màquina segueixi rutllant.

Salut i visca la teca!