Dissabte va ser l'aniversari de la Lluna, la meva filla va fer nou anys, i em va demanar si li podia fer tiramisú de pastís d'aniversari. Clar, com a pare... què havia de fer, claudicar! No pots fer res més quan t'ho demanen els teus fills, i encara amb més motiu ara.

És evident que el tiramisú no és un pastís d'aquí, però amb poques dècades s'ha internacionalitzat molt i em ve de gust compartir aquesta recepta. És un pastís italià, sembla ser de la regió del Vèneto i és relativament modern, dels anys cinquanta del segle passat.

Aquesta recepta me la va ensenyar en Pitus Robert, fill de l'Hostal Robert de la Pobla de Claramunt. Ell la va treure de l'enciclopèdia "La cuina de la Mediterrània", del Jaume Fàbrega, i l'he feta moltíssimes vegades, tot i que ara feia temps que no l'havia elaborat.

És un pastís molt fàcil de fer, només es necessita una màquina de muntar o, un braç potent i unes barnilles. Això queda a la vostra elecció.

Com que les terrines de mascarpone que trobem al supermercat són de quart de quilogram us ho faré fàcil. Compteu que de cada terrina us sortirà tiramisú per a quatre persones, així i tot, sóc del parer que a partir d'una certa quantitat es treballa millor, per això l'escric en base de dues terrines.

Haureu de comptar que, com que es fa amb ou cru, a no ser que el congeleu, no és recomanable que el guardeu massa dies a la nevera. Si sou una família de quatre, podeu fer la recepta sencera i munteu el tiramisú en format tradicional amb la meitat de la crema de mascarpone que us sortirà i, amb l'altra meitat, el podeu muntar de la mateixa manera, però dins de 4 gots xatos, el filmeu i el congeleu per un altre dia.

Ens farà falta:
500 gr. de mascarpone
125 gr. de sucre
4 rovells d'ou a temperatura ambient
300 ml de cafè fred (jo el vaig fer descafeïnat)
40 ml de rom (és opcional però jo sempre el poso)
20 melindros secs
1 pessic de sal

Començarem muntant la crema, posarem dins un bol els rovells, el pessic de sal i el sucre, els blanquejarem amb una batedora a mitja velocitat fins que tripliquin el seu volum. Hi afegirem el mascarpone a poc a poc i seguirem batent fins que, segons en Jaume Fàbrega, la batedora (varetes) s'hi aguanti dreta. Però haureu d'anar amb compte, perquè quan s'aconsegueix aquesta textura estareu a un pas, si la seguiu muntant —que us que quedi mantegós— se us espatllarà el pastís. Cal parar de batre en el moment oportú.

I ara només ens queda el muntatge. En un recipient hi barregeu el cafè i el rom i, hi suqueu 4 o 5 melindros secs. Aleshores, els poseu en una safata un al costat de l'altra fent la base del pastís. A sobre hi escampeu part de la crema de mascarpone amb l'ajuda d'una màniga pastissera o una espàtula, procurant que quedi tota al mateix nivell.

I repetirem l'acció. A sobre hi posarem un altre pis de melindros banyats amb el cafè, prement-los lleugerament perquè s'agafin a la crema i un altre pis de crema. Ara, per anar bé, guardarem el tiramisú ben tapat o filmat a la nevera, mínim mig dia tot i que us recomano que ho feu un dia per l'altre.

Només faltarà que, quan l'aneu a servir, empolvorareu la superfície del tiramisú amb cacau en pols amb l'ajuda d'un colador de reixeta, així quedarà més ben repartit. Així i tot jo prefereixo ratllar-hi xocolata amb un mínim de 70% de cacau.

Bé, aquí teniu una recepta fàcil per endolcir aquest confinament a casa.

Salut i visca la teca!