Des de fa dies, llegim en els vidres d'un establiment un cartellet que diu que es necessita aprenent. Aprenent? Uns il·luminats decidiren que la figura de l'aprenent feia nosa. I hi posaren totes les normes i traves perquè pràcticament desaparegués del món laboral. Una barrabassada. Una més del sistema.

A França, no fa gaire, el cas d'un aprenent va remoure consciències i va obrir de nou el debat de l'aprenentatge, l'acolliment, els migrants, la integració, el treball, aspectes tots que, atiats pel populisme i la demagògia, no té solucions fàcils.

A prop de Besançon –la història anava d'un aprenent de forner– un noi guineà, el Laye Fodé Traore havia de ser expulsat de l'Estat francès en aplicació de la llei d'estrangeria. El seu delicte era haver fet divuit anys. Va ser acollit com a menor no acompanyat per l'ajuda social francesa. El seu periple va ser llarg i dolorós. Mali, Líbia, la Mediterrània, Itàlia i França on va arribar amb setze anys. Després d'un curset de formació professional, el forner Stephane Ravacley el va llogar com a aprenent al seu forn L'Huche de Pain a la vila de Doubs a la Borgonya.

Tot anava bé. Molt bé, sembla. El Laye, l'aprenent, progressava i l'Stephane, el forner, n'estava content. Tot va canviar de cop, però, el dia que l'aprenent va rebre un comunicat oficial. El Laye havia d'abandonar França. L'Stephane, el forner, s'hi va oposar des del primer moment al·legant la integració de Laye a la petita comunitat de Doubs, la seva progressió professional i el fet que era un noi acollit pels serveis socials. I per cridar l'atenció de la societat, el forner Stephane, de cinquanta anys plens d'humanitat, va iniciar una vaga de fam. L'alcaldessa li va donar suport públic i es van recollir més de cent deu mil signatures de ciutadans francesos.

La maquinària legal no entén segons quines coses. El forner Stephan ho tenia clar i ho va dir a tots els mitjans. Per què no donar feina a aquests nois que volen treballar i venen aquí perquè al seu país passen gana i viuen en la misèria? Per què no oferir la feina, assegura l'Stephane, quan més del 70% dels nois formats als centres d'aprenentatge professional no volen treballar, per les raons que sigui o per la falta d'estímuls. Ells -diu el forner- no prenen cap lloc de treball dels francesos. I els aprenents són necessaris en tots els oficis. I a més, afegia amb vehemència, el Laye és un bon noi.

El tema va arribar al ministre de l'Interior. S'havia de tenir un judici pel cas. El Laye Fodé aprenia a fer pa al costat de l'Stephane, i també ha après que Europa podia deixar de ser el seu somni de progrés si una persona valenta com el forner Stephane no s'hagués enfrontat al sistema per defensar-lo de manera decidida, movent cel i terra i potser també el jutge que va dictaminar que, finalment, el Laye podia continuar treballant a França.

El Laye, com tants d'altres, només vol treballar, guanyar-se la vida i ajudar la seva família. Es pregunta, segurament, si és culpa seva que altres no vulguin vinclar l'esquena. I, així i tot, se'l volia expulsar per llei d'aquesta vella Europa que, de fet, el necessita i no ho vol reconèixer.

Els aprenents són necessaris. Qui ajudarà al forner? Com s'aprèn un ofici sense ser-ne aprenent primer?