El pastor que es mira el món (i la vida) d'una altra manera

De vegades, hi ha persones que sense voler esdevenen singulars i admirables. Respiren una mena de felicitat contagiosa. Potser és que es miren el món i la vida d'una altra manera. No necessiten gran cosa per viure. Aire pur de la muntanya, silencis immensos, unes quantes ovelles i somnis infinits. És tot, sembla. I s'han organitzat la vida i les ambicions diferentment perquè ser pastor pot anar més enllà d'un ofici antic i necessari encara.

Un pastor, als ulls de molta gent, és només un pastor, una feina ínfima. I, tanmateix, pot ser un camí per a l'aventura de la vida tot trepitjant les valls i les muntanyes i els boscos, i resseguir voreres de rius amb les ovelles. No és una quotidianitat bucòlica, com podria creure's. Ben al contrari. Si es mira de prop es pot passar molt fred, molta calor, tenir obstacles imprevistos i quasi sempre una precarietat que molts titllarien d'angoixosa.

Aquest pastor que va deixar la petita ciutat on vivia, coneix ara rierols i senders, i també molts boscams als entorns de les grans ciutats. Coneix i té nom per a totes les plantes i les herbes. I quan mira el cel, tradueix els grisos i els negres, els vents i la pluja. Ha trepitjat la neu moltíssimes vegades al davant del seu ramat que amb xiulets i codis el creu i segueix amb l'ajuda d'un gos fidel. I ha passat més d'una nit cercant una ovella perduda fins que l'ha trobada.

Ha experimentat les tempestes, els trons que ressonen i la dificultat d'arrecerar-se i ha despertat amb els matins més bells que pot regalar la natura. I això, estius, tardors, hiverns i primaveres amb el ramat sempre a la vora. Es guanya la vida amb allò que li agrada que és una sort sempre.

En bicicleta ha recorregut gairebé tot Europa. El darrer viatge que ens explica aquesta tarda de desembre, ha estat durant tres mesos de calorós estiu. Més de cinc mil quilòmetres pel nord de Catalunya, França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Hongria, Romania... Pedalar sense presses, mirant el paisatge, parlant amb la gent que troba i amb hores llargues amb els pensaments com a companyia, dormint a la rassa, o en un alberg si plou, i fent-se el menjar sota qualsevol arbre, no està a l'abast de tothom. Vol una força d'esperit i una filosofia vital que no és en els llibres.

Va aprendre l'ofici -després dels seus estudis i de fer treballs socials delicats- al costat d'un vell pastor a les muntanyes pirinenques, a més de dos mil metres, per descobrir-ne i saber-ne els secrets. Ara, moltes vegades, li demanen xerrades i conferències perquè en certa manera ha estat un revulsiu i ha buscat nous camins i ha establert sistemes de cooperació entre pastors i d'ajuda als que comencen. Les dona sempre de manera amena i planera i rep aplaudiments. Li diuen mig de broma, mig seriosament que és un pastor mediàtic perquè a vegades surt a la tele i l'entrevisten a la ràdio. Ell sap, però, que és només pel fet, no sempre comprés, d'estimar un estil de vida que voluntàriament ha elegit.

Avui, és a ciutat perquè ha vingut a veure la mare que envelleix com tantes mares envelleixen. Mirant des de lluny el fill, sabent-lo content i això sempre omple a una mare. El fill pastor que, quan no és amb el ramat d'ovelles, va amb el seu furgó que és un habitatge mínim i on ho té tot, perquè poca cosa necessita. Ens parla de nous projectes, de viatges en bicicleta i potser, un dia, d'escriure un llibre. Ben mirat, encara que ell no ho digui, la seva vida és una gran aventura.

Admirable, Edu, pastor humil i feliç. I molt valent. El seu pare deu somriure.

Altres articles de Carles Maria Balsells

11 Comentaris

P

Purisima Marti

Sta,Margarita Montbui

21 de desembre 2022.10:02h

Respondre

Carles ,m agrada molt tot lo que escrius y de la manera de que escrius,quasi va sempre m be emociona, a vegades m entristeix, a vegades quasi sempre amb fa pensá o reflexionar, a vegades sento... Llegir més alegria, en fi sempre despertan sentiments i emocions
Simplement m agrada

M

Marisol

Igualada

16 de desembre 2022.20:39h

Respondre

Doncs fins i tot pels que coneixem l’Edu (per haver-nos-el trobat a muntanya per la zona entre Miralles i La Llacuna) i l’hem escoltat en alguna de les seves conferències ... aquest article... Llegir més aporta una visió diferent, més completa, i per suposat més poètica amb les boniques paraules i idees que sempre traspuen els teus articles, Carles. Moltes gràcies de nou.

R

Rosa

Igualada

13 de desembre 2022.08:13h

Respondre

Segur que somriu i ple d’orgull...
Bonic article!

B

B.Vall'es

10 de desembre 2022.22:29h

Respondre

Com sempre és un plaer llegir els teus articles
GRACIES

J

Jaume Ferrer Piñol

Igualada

8 de desembre 2022.19:40h

Respondre

També a mi, com fas tu, Carles, m’agradaria anar pel món essent un ”pastor de paraules”.
Com sempre, aquest ”pastor de paraules teu”, és una nova meravella amb la ploma i el sentiment.

J

Jaume Ferrer

Igualada

8 de desembre 2022.18:59h

Respondre

M’agradaria a mi, també, escriure un llibre i ser ”pastor d’idees”.
Fas, de les paraules, amic Carles, un variat, profundíssim, conjunt de sentiments. Com sempre.

X

Xavier Sala Gaudier

Terrassa

8 de desembre 2022.15:13h

Respondre

Articles preciós d’en Carles M. Balsells.
Sempre són d’agrair els articles del Sr. Balcells. Gracies.....Ahhh i Bones festes !!!

L

Lluís

Tarragons

8 de desembre 2022.08:47h

Respondre

Amb el poc que cal per viure, podríem viure tots com cal.

e

enric

BCN

7 de desembre 2022.21:02h

Respondre

totalment d’acord amb l’article. S’ha de ser molt valent, decidit, convençut i mentalment molt fort per tirar endavant una feina amb tants obstacles i imprevistos que puguin sortir cada dia... Llegir més alhora que mantenir amb alegria i convicció la seva dedicació.

M

M. Carme

La Selva del Camp

7 de desembre 2022.20:50h

Respondre

Un resum molt ben explicat
Els que ens agrada la muntanya, senzilla i respectant la tal com es mereix, l’admirem molt perquè viu la vida amb respecte al que l’envolta i ensenya que es pot... Llegir més viure sense coses supèrflues
Gràcies Carles M.
Una forta abraçada

S

Salvador Balcells

Igualada

7 de desembre 2022.20:26h

Respondre

Que bonic és fer la feina que t’agrada. Bon article Carles Maria. ????

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.