Dimarts, 1/2/2022
3987 lectures

Esmorzar al cafè del poble.

Un bon esmorzar és d'agrair sempre. No cal que sigui de forquilla, de cullera, o com se'n digui. N'hi ha prou que estigui ben fet i amb ganes i servit amb un somriure que no deixa de ser un convit a tornar al mateix lloc un altre dia.

El cafè del poble és un racó amable, un lloc de trobada, on la gent forastera i la del poble enraona i la conversa pot ser fàcil i fins i tot barrejar-se a vegades de taula a taula, que són a la vora una de l'altre.

Són plenes les taules. Uns hi són de pas o han vingut perquè els hi han dit que s'hi esmorza bé. S'expliquen, entre ells, el que han vist fa poca estona, els molts molins que donen voltes i voltes, els camps segarrencs que apunten verds encara tímids i el nítid dia que els ha permès veure les muntanyes llunyanes amb neu a les crestes.

Altres, són gent del poble o dels voltants, sense cap dubte, parlen de les seves coses, del camp, de l'aviram, de com es presenta la sembra, de les angúnies que provoca la sequera, de la feina del camp que mai s'acaba, de com ha anat la setmana, una més d'aquest hivern.

Un esmorzar sense mirar el rellotge pot ser un petit plaer de cap de setmana pels qui són ara a les taules. Es respira bonhomia. Hora d'assaborir amb calma el menjar i beure que s'anuncia a l'entrada.

A la cuina, baten els ous per fer les truites, o es preparen trossets de cansalada a la paella, o un llom a la planxa que algú ha demanat, o "si vol, li fem una altra cosa"... i potser perquè, com sovint passa, s'acumula la feina a la mateixa hora, serveixen les begudes i uns petits entrants deliciosos per fer més curta l'espera i, de fet, fan també més càlid l'ambient de l'estança.

Raconet amable el del cafè del poble de Montmaneu. El matí és també agradable en tot el poble, quiet molt quiet en aquesta hora. Gairebé cada casa, cada porta, té un nom en una rajola que la identifica i que va més enllà del número obligat per les normes. Hi llegim, Cal Carulla, cal Ros, ca la Clara, cal Sabater, ca l'Emília, cal Sant, cal Toni, cal Roc, cal Pau, cal Jeroni, ca l'Esteve..., entre d'altres. I ens sembla que és una manera de sentir la gent més propera, sense conèixer-la. En cada nom, hi ha al darrere, segurament, la dimensió humana que només pot donar un poble.

La petita història de cada casa que saben, sobretot, la gent de Montmaneu que hi viu i s'estima el poble des de sempre.

Pocs carrers, una església tancada com tancades són des de fa temps moltes esglésies, i l'aire fred de gener. Gairebé ningú pel carrer. Una àvia escombra a la porta i dona el bon dia i la poquíssima gent que es creua regala també un bon dia al foraster que hi vagareja.

Al costat de la font, una parella d'avis de pedra -homenatge i símbol als avantpassats i als vells del poble- miren incansables i entranyables als forans que arriben. No gaire més enllà, dos gatets prenen el sol al banc de la placeta.

Mentrestant, al cafè del poble la gent encara hi esmorza i parla, sembla, sense cap pressa. A fora, el silenci d'un mig matí de dissabte. Fumegen algunes xemeneies. Estampa d'hivern a Montmaneu.


Altres articles de Carles Maria Balsells

4 Comentaris

E

Elisabet Molina

Sant Guim de Freixenet

4 de febrer 2022.06:47h

Respondre

M ha agrada molt l article ja que ha explicat molt bé el que és el café del Poble a Montmaneu , de fet jo hi vaig molt sovint a dinar i a esmorçair, a Montmaneu molt bona gent .Un menjar molt... Llegir més bó, i el tracte bonissim i allá hem trobo com a casa , us ho recomano , el tipus de Cuina es casolá.
I ara el día 27 d aquest mes fan la festa de la Caldera....jo no m ho perdo!!!.

A

Ascensión

Igualada

4 de febrer 2022.00:23h

Respondre

m’agradat molt aquest escrit del Carles Balsells sobre esmorçar el café del poble .
moltes Felicitats Carles.

P

Pau Morros Parera

Pointe Claire,Montreal Canada.

3 de febrer 2022.17:19h

Respondre

Mol acertad el article dels asmursas al poble de Montmaneu,son únics els trovu a falta.
Ens presentes Montmaneu sense maquíllate y tal com es,i gens maravilloses,visca las tradiciones, visca... Llegir més Catalunya.
Pau Morros Parera.

X

Xavier Sala

Terrassa

3 de febrer 2022.15:35h

Respondre

Com sempre l’article del Sr.Carles Maria Balsells està ple de humanitat.Vivencies d’un poble ple de vida, al voltant d’un esmorçar.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.