Per raons d'amistat, ve a Igualada amb qualsevol excusa des de fa més de seixanta anys. La d'ara, ha estat el primer congrés internacional de màgia a Barcelona.

Creu que el món necessita menys crispació i més abraçades i somriures. Potser per això en regala sempre que pot a infants i adults i a tothom, si fa falta. És un clown de cor. Mai s'hi ha volgut guanyar la vida.

Va a tot arreu amb una bossa on porta els secrets de les seves màgies. Més de cinquanta anys fent espectacles generosament i assistint a trobades i congressos pel món on aprèn cada vegada alguna cosa. Tipus peculiar, el Carlo. De la vella i bella Toscana. Es fa estimar per la fidelitat als molts amics que té escampats per tot el món.

Diu que li agrada la dimensió d'aquesta ciutat i l'aire que s'hi respira. Ha volgut passejar, una vegada més, per la Rambla –enyora l'orxata de cal Donat– i ressegueix el barri de la Font Vella, la placeta de l'església, on es detura en la figura de Jordi Savall, la plaça de l'Ajuntament, el carrer de l'Argent, on entra a cal Marcelino perquè l'atrau la màgia de la bigarrada botiga i conversa una estona amb el Marcel·lí, a qui coneix de fa anys. Quasi sempre acaba comprant-li una estelada. Així quan algun amic d'aquí arriba a casa seva, a Itàlia, li posa la bandera d'Igualada i l'estelada al pal del balcó com a signe de benvinguda. Té la de cada país on té amics que rep sempre amb aquest detall que commou a cada hoste.

Ha caminat sense presses pel Passeig i per racons del Rec. I ha visitat l'exposició de pessebres de l'Asil. Quina meravella!, exclama en veure la col·lecció que impressiona fins i tot un clown.

És florentí de soca-rel, encara que ara viu al petit municipi d'Antella, a la vora de Florència, on els veïns l'estimen i ell es desviu pels veïns. Quan era jovenet –temps de somnis i proeses–, va anomenar ambaixador de Florència a Igualada al seu vell amic d'aquí.

I el d'aquí li va correspondre fent-lo l'ambaixador d'Igualada a Florència i s'enviaven, l'un a l'altre, persones amigues que eren sempre acollides. A Europa encara hi havia fronteres.

Els veïns d'Antella li accepten les bromes que són diverses, però sempre blanques i netes. Com la d'un matí de diumenge quan es van trobar els vehicles aparcats davant les cases amb un cartell que deia "Ocasió. Es ven" i amb el preu de cada cotxe al vidre. O el seu "cinquecento" que és una joia amb un clàxon de camió de gran tonatge. Somrient assegura que és l'única manera que els altres et respectin. O quan anava a buscar algun amic a l'aeroport o a l'estació i posava un distintiu al sostre de taxi en àrab. Tossut, va aconseguir que el gran "padrone" de la Fiat, el senyor Agnelli, li fes preparar un nou 500 amb el color groc que ell volia i que no era en la gamma de la fàbrica. Va sortir a la premsa italiana la gesta. "Il Fiat giallo de Carlo".

Un clown de la Toscana, amic d'Igualada on hi ha viscut festes majors i la de Reis, que li sembla sublim i màgica, i que gaudeix amb unes tapes i una cerveseta al Mercatto de la plaça, o dinant al Rovell de l'Ou amb una colla de gent amiga, o a El Kubb de Sesoliveres en una taula rodona brindant per l'amistat i llarga vida. Dottor Smile, per fer somriure. Carlo, pels que el coneixen i l'estimen.

Clown amb aquesta mirada tendra a la vida que acompanya a un clown sempre.

I la mateixa mirada per aquesta ciutat que estima. Però els anys passen també pels clowns. Ningú se n'escapa. I no hi val cap màgia. Cap màgia, Dottor Smile. Cap màgia, Carlo