Dimarts, 28/11/2023
2124 lectures

Un sopar amb Confrares

De manera inesperada es poden descobrir mons ignorats tot i tenir-los a la vora. En un sopar, per exemple. Dos-cents comensals –i en serien més, ens diuen, si no fos per la limitació de la sala–, reunits per gaudir en un ambient d'amistat perceptible. Celebren la Nit dels Confrares. Un sopar que té la seva litúrgia, on es dona la benvinguda als nous confrares i es distingeixen, a proposta dels Confrares Notables, a persones o entitats. Una festa especial.

Enguany es van investir com a Confrares d'Honor a quatre persones que estaven contentes, i es veia. Un esportista de ral·lis reconegut internacionalment, un popular periodista especialitzat en el món del motor, el president de l'escola Joviat d'hostaleria, a part d'altres molts mèrits, i un avi que escriu des de molt jovenet a estones i continua fent-ho, encara ara a estones. I potser perquè era el més gran del quatre, el van convidar a parlar el primer. L'aspecte de la sala impressionava. I va dir: Bona nit i bona hora a tothom. Sorprès, honorat i agraït. Potser és començar pel final, però és el que vam sentir quan, fa unes poques setmanes, la Confraria ens va proposar aquesta distinció de Confrare d'Honor de la Vinyala. Una mena de pecat compartit. Ells, els confrares, per la proposta a una persona que no els va amagar que els caragols no li són una passió gastronòmica. I el nostre pecat, per la gosadia d'acceptar-la després d'algun dubte.

Sorprès, honorat i agraït. Sorprès perquè dels caragols en sabem poca cosa, llevat de les experiències que, quan hem estat infants, tots hem tingut observant-los. Avui sabem que eren lliçons, aparentment petites, de les que en podríem aprendre coses també per la vida. Una, sense cap dubte, és el valor del temps. A poc a poc s'arriba arreu. Una altra podria ser el fet de deixar un rastre, minúscul si es vol, però rastre del camí curt o llarg de la vida. Encara una tercera lliçó. Saber-se protegir quan les coses van mal dades. El caragol ens ho ensenya arrecerat sota la seva closca. I sempre torna a sortir quan s'han apaivagat els temporals. Els humans faríem bé de tenir-ho en compte moltes vegades.

El del caragol és, ens sembla, un caminar tímid i lent, intel·ligent a la vegada. Com dient-nos, ei!, gent!, per què aneu sempre tan de pressa? No us adoneu que tot és relatiu en aquest món i en aquesta vida? Mireu-nos a nosaltres, molts acabem en un plat ben cuinat per una Confraria i per a delícia dels comensals, i havent-ho dit, murris, s'amaguen en la closca que és la seva llar i els acompanya sempre. Avui en aquest sopar son menjar exquisit per a tants amants del seu sabor en les diferents maneres de cuinar-los. No és per atzar que la festa de la Vinyala a Òdena se'n servissin tantes racions i se'n venguessin molts i molts quilos. Extraordinari. I més als ulls dels profans. La festa diu més que qualsevol discurs. Us felicitem, Confrares.

Hem dit honorats també. Honorats perquè la distinció ens és definida per una confraria de casa. Volem dir que no és cap honor recaragolat... d'aquells que de vegades es donen per interessos socials, polítics o econòmics. No és el cas. El d'avui és un honor d'arran de terra i per això hi donem molt valor. En el nostre cas, mirant els noms de les persones que ens han precedit i els de les que avui ens acompanyen, és una distinció que ens fa tocar encara més de peus a terra.

I finalment agraïts. Agraïts des del cor per l'entusiasme que contagieu. La manera de fer-nos la proposta en va ser un exemple. Volíem declinar i vàreu saber capgirar les coses i fer-nos sentir que la vostra decisió era sincera i ens permet viure un tast culinari realment extraordinari i en una extraordinària companyia. Gràcies, Confrares. Gràcies, amigues i amics presents a la sala compartint amistat i taula. Aquestes són les petites o grans coses que, sense potser saber-ho, els caragols ens ensenyen també. Donar temps al temps i valorar cada petita passa, cada minúscula presència, cada vegada que sortim de la closca i comprovem que la vida té dies especials i magnífics si es fan en bona companyia. Gràcies. I com dieu vosaltres, salut i vinyales.

I en acabar, va mirar la sala que lluïa plena i que l'aplaudia. I va pensar que no era ni periodista ni escriptor i que si hagués estat més jove, segurament, hauria enrojolat per la distinció immerescuda.

Altres articles de Carles Maria Balsells

8 Comentaris

М

Маryna

Igualada

24 de desembre 2023.00:36h

Respondre

És un honor conèixer-te i poder comunicar-nos amb tu.

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

6 de desembre 2023.13:05h

Respondre

Enhorabona, Carles!!!

J

Jaume Ferrer Piñol

29 de novembre 2023.10:39h

Respondre

Cargols, quin article! Felicitats. Jaume.

S

Salvador Balcells

Igualada

28 de novembre 2023.20:20h

Respondre

Una bona distinció. I les paraules d’aquest avi honoren la festa.

X

Xavier Sala Gaudier

Trrrassa

28 de novembre 2023.19:23h

Respondre

Enhorabona Carles M. Balsells , extraordinaria persona, gran periodista, observador del día a día, que sap plasmar perfectament lo que pasa arreu.Amb els seus articles en fa retrobar sentiments i... Llegir més pensaments que tenim amagats O oblidats. Gracies i enhorabona per que distinció de la Confraria de la Vinyala de l’Anoia

M

M lourdes llaurado salvat

Maspujols

28 de novembre 2023.19:20h

Respondre

Moltes Felicitats,aquestos petis monents que et don la vida ,es energia per segui escrivint,una abraçada!

J

Joan Mallafre

Barcelona

28 de novembre 2023.17:48h

Respondre

Benvolgut Carles, Honorats i agraïts.
És per la Confraria un Honor que en formis part, va ser un plaer escoltar les teves paraules després del sopar. Paraules sàvies que sense dubtes no... Llegir més s’aparten de l’esperit que la Confraria de la Vinyala vol inspirar.
I agraït, de fet molt agraït que acceptessis el teu nomenament.
Ah i gràcies, ara sabem que va ser un gran encert.
Salut i Vinyales, amic i Confrare d’Honor

J

Josep Tardá Palau

IGUALADA

28 de novembre 2023.17:20h

Respondre

Gracias per un articlet tan bonic i escrit amb el cor, i tingueu present que de IMMERESCUDA, res de res. A partir d´ara formes part d´una associació més, que sens cap anim de lucre, sols intenta... Llegir més pasar-ho be, sempre al voltan del Cargol Vinyala. Anims perqué poguem seguir lleguint els teus articlets que ens fan somriure.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.