No per previsible i repetit, menys obscè
Què es negocia quan diuen que es negocia? En el llenguatge del carrer –que cal escoltar pel que de percepció popular significa– només una cosa: la menjadora, el modus vivendi.
És dolent que es generalitzi perquè no tothom ha actuat i actua igual en aquest espectacle que s'ofereix habitualment després d'unes eleccions en molts ajuntaments i altres organismes. Segur que hi ha gent honrada.
Però... Tot plegat, no per ser previsible i repetit deixa de ser menys decebedor. Les negociacions polítiques esdevenen pura retòrica. Per accedir-hi, abans cal deixar a la porta de l'entrada els principis que fan nosa i tot allò que s'ha dit o promès. No fos cas.
Per això, potser, la gent ho veu d'una altra manera. Cal dir-ho als actors i actrius protagonistes, sobretot als que es pensen que fan una gran interpretació.
Començant pel vestuari, la disfressa de negociadors és maldestre. El vestit no encaixa ni els afavoreix. A uns els va curt i als altres massa llarg. I alguns fan pena. El text continua sent confús, equívoc, no transmet mai credibilitat. Pauses fora de temps, trepitjar-se les declaracions, mirar més la galeria que saber estar a l'escenari, pendents sobretot dels focus. I, a la platea, un públic desorientat per tot el que es diu mal dit i encara més pel que no es diu i s'amaga. Els decorats de cartó. I tot i que ja fa temps que no es porten, continuen les declamacions i els posats caducs quan tenen un micròfon o una càmera a prop. Aparents més que reals, delirants de grandesa i angoixosament buits. Els bufons es mouen per l'escenari fora de temps i no fan riure. És tot més aviat patètic amb tocs d'obscenitat manifesta.
No han estat capaços de veure que el públic es bellugava inquiet i s'ha anat posant nerviós a mesura que avançava la comèdia. Per a alguns, comèdia o vodevil o sainet, per a d'altres, drama, per a ningú gairebé l'evidència que s'hauria de tractar d'una obra que mereix més discreció i més responsabilitat i respecte.
Finalment, quan la gent ja comença a aixecar-se de la butaca i segurament es qüestionen el preu del vot, senten el pànic escènic. I busquen l'efecte impactant. Negociar. Pactar. Repartir-se els càrrecs i les prebendes. I augmentar-se els sous amb urgència. Tot això sense vergonya.
La farsa no va, pel que es veu, ni de dretes, ni d'esquerres, ni de centre. Tampoc de progressistes o de conservadors. Ni tan sols d'unionistes o de sobiranistes. Tot és més prosaic. Menys èpic. La llarga obra inacabable es per veure com s'ho reparteixen. Tot pel bé del poble, diuen. Obscè.
Hi ha moltes preguntes inútils a l'aire. De veritat fan falta tants alts càrrecs i tants càrrecs no tan alts i tants de confiança? Cal tanta funcionariat arreu? Són necessaris tants estaments, tants organismes, tantes institucions? Fan realment falta? Sabent -fins on volen que sapiguem- el cost de tot plegat deu ser perquè tothom tingui un lloc i una cadira o cadireta. El poder és el poder, sigui gran o petit. Que sigui un mal present arreu i molt visible -sobretot en les democràcies plenes- no vol dir que no sigui un mal. L'obra, previsible, repetida i obscena, només aclareix una evidència: que el sistema està podrit. I que no té solució.
I, malgrat tot, silenciós i decebut, hi ha un poble que persisteix fidel en l'anhel de pàtria, llibertat i, si pot ser, honradesa.
Altres articles de Carles Maria Balsells
7 Comentaris
Gràcies Carles, per la teva militància persistents, “donant la cara” amb noms i cognoms, posant en evidència els espectacles OBSCÉ (adjectiu: Que ofèn greument el pudor), si més... Llegir més no els que ens arriben dels personatges (Nom: Persona que ocupa una certa situació, important per jerarquia o per fama) a nivell local, malgrat ens ho vulguin “maquillar” (verb: Compondre i pintar la cara per desfigurar-la o embellir-la).
I per a mostra Toni Cortés Minguet, un personatge que deus conèixer molt d’aprop que en el seu breu A REVEURE per incorporar-se com assessor a la Diputació de Barcelona l’hi preguntava (https://anoiadiari.cat/qwerty/reveure/) amb quines funcions i Departament, i després en un comentari en anterior teu sobre el tema en que ja manifestava DIGUEM PROU. “DIGUEM NO, NOSALTRES NO SOM D’EIXE MON“ (https://anoiadiari.cat/28-2/subdits-cansats-rao/ ) i encara espero una resposta).
Navegant pel núvol (https://www.diba.cat/ladiputacio/personal-eventual) he descobert que s’incorpora com “assessor de grup polític” (quin grup, és un altre història per tibar del fil), amb una RETRIBUCIÓ MENSUAL N4 de 5.313,15 € (se suposa si dedicació de dedicació exclusiva). Les Funcions no les especifica (un altre història per tibar del fil, i van ...).
Una altre mostra, de un altre personatge central de les històries locals, Marc Castells (https://www.diba.cat/ladiputacio/-/marc-castells-berzosa ) manifestant en un entrevista d’aquest diari (https://anoiadiari.cat/entrevista/marc-castells-1/): ”IGUALADA SERÀ UNA DE LES CIUTATS AMB MILLOR QUALITAT DE VIDA”
Al menys que s’hagi rodejat de un conjunt selecte de càrrecs de confiança o assessors (amb les corresponents funcions i retibucions) dubto que amb la seva dedicació exclusiva a la Diputació (https://www.diba.cat/ladiputacio/retribucions-electes amb una RETRIBUCIÓ MENSUAL A2 de 7.152,70 €) en el seu temps lliure.
No entraré a comentar els nombrosos punts que tracta en l’extensa revista (per això està l’oposició, les diferents formacions i grups polítics que, malgrat les molt inferiors desdicacions / retribucions previstes, a més de la CRITICA CONSTRUCTIVA, siguin capaços de practicar el DIÀLEG, PACTE i CONSENS, però no he sapigut trobar cap esment a temes cabdals com l’APROVACIÓ de un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) d‘Igualada dels 1986 (més de 36 anys !!!), el DECLIVI INDUSTRIAL de l’Anoia, que no remunta, amb una indústria innovadora, efients, sostenible, creadora de ocupació de qualitat. en benefici de la gran majoria de la població (particularment el més vulnerables social i econòmicamen),.
Masa demanar, somiar ?. S’incia un nou cicle de 4 anys. Veurem el balanç que resulta ....
Hola Carles!!
Subscric íntegrament el teu article. Ja fa temps que sento vergonya aliena davant d’alguns dels nostre polítics, o millor, de gairebé tots.
No ho podríem dir millor !!!
Estem completament d’acord amb tu, en tot el que expreses Carles M.
El que sap més greu de tot això és que moltes vegades per ... Llegir més afanys de partit, falta de saber fer una bona gestió conseqüent, protagonisme i enriquiment personal, prenen decisions que no són les més beneficioses possibles pel bé comú dels ciutadans i les seves respectives comunitats, que a més d’afectar-nos en una bona o millor qualitat de vida, cosa primordial, ens empobreix en tots els sentits.
És un goig llegir-te perquè les ”claves”.
Una abraçada.
Ho has brodat Carles Maria. Si els polítics llegeixen aquest article i tenen una mica de dignitat segur que les seves consciències no els deixaran indiferents davant tanta veritat, però la... Llegir més consciència no es veu si envermelleix de vergonya.
Qianta raó, quantes veritats, bon article. ??????
Eduard Ruiz
Igualada
22 d'agost 2023.09:55h
Gràcies Carles, per la teva militància persistents, “donant la cara” amb noms i cognoms, posant en evidència els espectacles OBSCÉ (adjectiu: Que ofèn greument el pudor), si més... Llegir més no els que ens arriben dels personatges (Nom: Persona que ocupa una certa situació, important per jerarquia o per fama) a nivell local, malgrat ens ho vulguin “maquillar” (verb: Compondre i pintar la cara per desfigurar-la o embellir-la).
I per a mostra Toni Cortés Minguet, un personatge que deus conèixer molt d’aprop que en el seu breu A REVEURE per incorporar-se com assessor a la Diputació de Barcelona l’hi preguntava (https://anoiadiari.cat/qwerty/reveure/) amb quines funcions i Departament, i després en un comentari en anterior teu sobre el tema en que ja manifestava DIGUEM PROU. “DIGUEM NO, NOSALTRES NO SOM D’EIXE MON“ (https://anoiadiari.cat/28-2/subdits-cansats-rao/ ) i encara espero una resposta).
Navegant pel núvol (https://www.diba.cat/ladiputacio/personal-eventual) he descobert que s’incorpora com “assessor de grup polític” (quin grup, és un altre història per tibar del fil), amb una RETRIBUCIÓ MENSUAL N4 de 5.313,15 € (se suposa si dedicació de dedicació exclusiva). Les Funcions no les especifica (un altre història per tibar del fil, i van ...).
Una altre mostra, de un altre personatge central de les històries, Marc Castells (https://www.diba.cat/ladiputacio/-/marc-castells-berzosa ) manifestant en un entrevista d’aquest diari (https://anoiadiari.cat/entrevista/marc-castells-1/): ”IGUALADA SERÀ UNA DE LES CIUTATS AMB MILLOR QUALITAT DE VIDA”
Al menys que s’hagi rodejat de un conjunt selecte de càrrecs de confiança o assessors (amb les corresponents funcions i retribucions) dubto que amb la seva dedicació exclusiva a la Diputació (https://www.diba.cat/ladiputacio/retribucions-electes amb una RETRIBUCIÓ MENSUAL A2 de 7.152,70 €) en el seu temps lliure.
No entraré a comentar els nombrosos punts que tracta en l’extensa revista (per això està l’oposició, les diferents formacions i grups polítics que, malgrat les molt inferiors desdicacions / retribucions previstes, a més de la CRITICA CONSTRUCTIVA, siguin capaços de practicar el DIÀLEG, PACTE i CONSENS, però no he sapigut trobar cap esment a temes cabdals com l’APROVACIÓ de un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) d‘Igualada dels 1986 (més de 36 anys !!!), el DECLIVI INDUSTRIAL de l’Anoia, que no remunta, amb una indústria innovadora, efients, sostenible, creadora de ocupació de qualitat. en benefici de la gran majoria de la població (particularment el més vulnerables social i econòmicamen),.
Masa demanar, somiar ?. S’incia un nou cicle de 4 anys. Veurem el balanç que resulta ....
Antoni
Igualada
22 d'agost 2023.17:36h
Eduard, de l’assessor del PSC a la Diputació que tenien fins ara, i de la seva dedicació exclusiva al negoci de vins particular, no en tens res a dir? Ah no, que aquests són dels teus... No... Llegir més seré jo qui defensi el sou de l’alcalde a la Diputació, però com a mínim aquest algun dia hi anirà i també voltarà per l’Ajuntament.