Passa a molts llocs i passa sovint. Però això no vol dir que sigui just.

Les ciutats, els pobles, tenen deutes també amb alguns dels seus ciutadans i és injust que el temps i el silenci ajudin a un oblit immerescut encara que d'oblits i mesquineses, ja se sap, el món en va ple.

És cert que de vegades s'esgrimeix l'argument de la impossibilitat de reconèixer aquestes persones que van ser populars i conegudes i per allò dels greuges comparatius, que sovint no ajuden en aquestes coses, es diu o es pensa que, ja que no es pot tenir memòria de totes les que podrien merèixer figurar en aquesta mena de galeria del record i la memòria, millor que no se'n tingui per cap. És una resposta frustrant. I potser massa còmode.

El silenci i l'oblit pot ser una clara injustícia.

I, així i tot, encara que només fos per una mena d'evocació o d'intent de rescat, sentimental si es vol, convindria no perdre la memòria de segons quines persones. Persones que en el seu moment van ser singulars i van deixar un rastre entranyable.

La llista mai seria completa ni perfecte perquè sempre tindrà, cal acceptar-ho, matisos subjectius. Així i tot, els deutes hi són, els silencis existeixen, i els oblits fan mal. Encara que tots siguin humans i comprensibles.

I, tanmateix, la remembrança mai seria sobrera. No demana grans homenatges, ni noms de carrers, de places o edificis insignes. Pot ser tot més senzill, més humil, com la majoria de les persones que caldria conservar en la memòria col·lectiva. Per una qüestió de sensibilitat ciutadana, entre moltes altres raons.

Parlem de persones, de gent que va ajudar a modelar, sense adonar-se'n potser, l'altre paisatge, el paisatge humà de cada època que romandria en el record i que, ara, es va difuminant inexorable en el temps, com és natural en tantes i tantes coses. Per què no intentar donar-hi una projecció i visibilitat lligada a la ciutat?

El mateix debat obert podria ser un primer pas. Sortirien de cada època noms i fets ben entranyables. La manera de preservar-ne la memòria es perfilaria sense cap dubte d'una manera digna. I també naturalment es trobaria el lloc on el testimoniatge d'una fotografia amb un breu text explicatiu –per situar la persona i el moment històric–, que podria ser una mena d'aparador per a la curiositat i el coneixement d'altres generacions que, lògicament, ho ignora.

No hi hauria un espai o una ubicació adient on podrien ser conegudes i recordades?

Una ciutat, per petita que sigui, si honora la seva gent, s'honora a si mateixa. I fer-ne memòria és una manera de rescatar-ne del silenci i de l'oblit que fa mal tantes vegades. El paisatge humà ve de lluny i va més lluny encara.