Dijous, 16/2/2023
3202 lectures

Silencis humans, oblits humans

Passa a molts llocs i passa sovint. Però això no vol dir que sigui just.

Les ciutats, els pobles, tenen deutes també amb alguns dels seus ciutadans i és injust que el temps i el silenci ajudin a un oblit immerescut encara que d'oblits i mesquineses, ja se sap, el món en va ple.

És cert que de vegades s'esgrimeix l'argument de la impossibilitat de reconèixer aquestes persones que van ser populars i conegudes i per allò dels greuges comparatius, que sovint no ajuden en aquestes coses, es diu o es pensa que, ja que no es pot tenir memòria de totes les que podrien merèixer figurar en aquesta mena de galeria del record i la memòria, millor que no se'n tingui per cap. És una resposta frustrant. I potser massa còmode.

El silenci i l'oblit pot ser una clara injustícia.

I, així i tot, encara que només fos per una mena d'evocació o d'intent de rescat, sentimental si es vol, convindria no perdre la memòria de segons quines persones. Persones que en el seu moment van ser singulars i van deixar un rastre entranyable.

La llista mai seria completa ni perfecte perquè sempre tindrà, cal acceptar-ho, matisos subjectius. Així i tot, els deutes hi són, els silencis existeixen, i els oblits fan mal. Encara que tots siguin humans i comprensibles.

I, tanmateix, la remembrança mai seria sobrera. No demana grans homenatges, ni noms de carrers, de places o edificis insignes. Pot ser tot més senzill, més humil, com la majoria de les persones que caldria conservar en la memòria col·lectiva. Per una qüestió de sensibilitat ciutadana, entre moltes altres raons.

Parlem de persones, de gent que va ajudar a modelar, sense adonar-se'n potser, l'altre paisatge, el paisatge humà de cada època que romandria en el record i que, ara, es va difuminant inexorable en el temps, com és natural en tantes i tantes coses. Per què no intentar donar-hi una projecció i visibilitat lligada a la ciutat?

El mateix debat obert podria ser un primer pas. Sortirien de cada època noms i fets ben entranyables. La manera de preservar-ne la memòria es perfilaria sense cap dubte d'una manera digna. I també naturalment es trobaria el lloc on el testimoniatge d'una fotografia amb un breu text explicatiu –per situar la persona i el moment històric–, que podria ser una mena d'aparador per a la curiositat i el coneixement d'altres generacions que, lògicament, ho ignora.

No hi hauria un espai o una ubicació adient on podrien ser conegudes i recordades?

Una ciutat, per petita que sigui, si honora la seva gent, s'honora a si mateixa. I fer-ne memòria és una manera de rescatar-ne del silenci i de l'oblit que fa mal tantes vegades. El paisatge humà ve de lluny i va més lluny encara.

        

 

3 Comentaris

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

19 de febrer 2023.16:59h

Respondre

Estaria bé una iniciativa com la que proposes. He reconegut alguns dels personatges de les fotos.

S

Salvador Balcells

Igualada

18 de febrer 2023.18:59h

Respondre

Bon article, per desgràcia ens oblidem massa aviat dels que han marxat d’aquest món.

À

Àngel Farré Carulla

Montmaneu

17 de febrer 2023.11:45h

Respondre

Com sempre es un plaer poder llegir els teus escrits, tocan tots els temes d’una manera tant subtil i a la vegada tan precisa, fen servir un llenguatge enriquidor, no a l’abast de tothom, que fa... Llegir més que l’article sempre es faci curt.
Una vegada mes moltes felicitats.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.