Dilluns, 8/8/2022
2858 lectures

Tots som guiris a l'agost

Cremen els carrers i les places d'arreu, però la gent no s'espanta. Som a l'agost i és temps de vacances. Toca sortir de casa, toca veure món al preu que sigui. Molts o pocs dies, tant se val. La qüestió és sortir, trencar les rutines, evadir-nos de tantes i tantes notícies dolentes, ni que sigui per oxigenar la mirada més aviat negativa i complicada darrerament.

Tots som guiris a l'agost.

Cues per a tot, per dinar, per sopar, que ens serviran amb extraordinàries demores. Cues per entrar a un edifici històric o a un monument, per esperar el bus turístic, un taxi, per beure una beguda freda o per comprar un gelat. Cues, sempre que suportem estoicament tot i les inconveniències que, quasi segur, no acceptaríem en altres circumstàncies. L'estiu i les vacances fan que el sacrifici sigui suportable. Es tracta també i potser sobretot de poder explicar que hem estat en llocs nous i fer-ne, en només dos o tres dies, un diagnòstic precís i profund amb què ens diu el cambrer, ens explica el taxista o ens aconsella la recepcionista de l'hotel. Els preus abusius en quasi tot, els justifiquem com una cosa normal en aquesta època.

I és que a l'agost tots som guiris. Guiris a la muntanya, guiris a la costa, guiris a les ciutats, guiris als pobles, guiris a qualsevol racó del món on hi hagi, o ens ho sembli, alguna cosa, més que per veure i admirar per fer-ne més aviat la foto. Sobretot, la foto que, pel que es veu, és el més important de qualsevol viatge ara. Foto per tot i foto de tot, fins i tot d'un plat de sardines. I a casa ja mirarem amb calma, o potser ja no, els llocs on hem estat i descobrirem que hem vist poca cosa en directe. I que, també, ens hem deixat perdre potser l'essencial d'un viatge. I què és l'essencial?

Tant se val. El mòbil ens ha acompanyat tota l'estona i en lloc de mirar el paisatge, les façanes, la gent del lloc -que en molts casos no hi és perquè ha marxat-, els núvols i la geografia des de la finestreta de l'avió, o els camps secs des de l'autobús o del cotxe, hem tingut els ulls i la mirada tota l'estona en la pantalleta. A la pantalleta hi és tot. Tant, que el viatge queda, es diria, en segon terme.

A l'agost, som guiris encara que no vulguem ser-ne.

Anar pel món a l'estiu és una experiència que ha canviat amb el temps, com tantes i tantes coses. Ara, som masses humanes a tota hora i a tot arreu de gent seguint un guia amb un paraigua de colors perquè no ens perdem. I escoltem a vegades, més que informació interessant i amb un mínim de rigor, un xerraire que les hi fot pels descosits barrejant dades, opinions i fins i tot fent mítings discutibles. Però som de vacances i no es tracta d'entrar en cap discussió que ens pugui amargar l'estona. Que digui el que vulgui. Els guiris no volen problemes. I fan bé.

Som guiris a l'agost i això ens regala una felicitat nova, més encara després de la pandèmia que ens ha retingut tancats tant temps a casa. Ara exultem amb aquesta llibertat condicionada. Tornarem a casa, súbdits i submisos com ens tenien abans de marxar uns dies de vacances, qui sap si una mica més contents i feliços. Guiris.

Guiris, però, només a l'agost.

2 Comentaris

M

Marisol

Igualada

14 d'agost 2022.22:04h

Respondre

Doncs... costa una mica trobar-los, perquè són poc avinents i has de remenar mapes, llibres i guies... però de llocs tranquils també n’hi ha. Gaudir de l’”Off the beaten track” com... Llegir més dirien els anglesos

I

Isabel cubi montfort

Igualada

8 d'agost 2022.13:42h

Respondre

Es un plaer poder gaudir del teus escrics .
Gràcies
El faig corre amb els meus amics i els agrada molt un d’ells el deu coneixe .
El Josep Morales

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.