Un paisatge de camps plens de flors de color lila que apareixen de sobte i s’obren cada matí. Aquesta és la imatge que ens ofereix cada tardor el cultiu del safrà, any rere any, des de fa segles entre meitat d’octubre i principi de novembre. Els pètals liles d’aquesta flor protegeixen tres brins de color vermell intens, que constitueixen l’espècia safrà, una de les més valorades del món. Per aconseguir-ne un quilogram calen gairebé dues-centes mil flors, que s’han de recollir, desbrinar i assecar de forma totalment manual en un període de temps de només 3 o 4 setmanes. No és d’estranyar que el seu preu sigui molt alt.

L’espècia té unes excel·lents propietats gastronòmiques, és molt ben valorada pels xefs de més prestigi del país, i té una bona sortida comercial. Per això, el seu cultiu està augmentant a les comarques centrals de Catalunya des de fa uns quants anys. Però al costat de l’espècia hi ha una altra part de la flor de la qual no se’n fa cap ús. Aquesta part és precisament els pètals de color lila que fan que els camps siguin tan vistosos a la tardor.

Algunes publicacions científiques conclouen que els pètals del safrà tenen certs compostos (substàncies antioxidants, entre d’altres) que li confereixen unes propietats que els fan molt interessants, i és en aquest camp on el grup de recerca del Centre de Desenvolupaments Biotecnològics i Agroalimentaris de la Universitat de Lleida desenvolupa part de la seva recerca. Aplicacions en els camps de la cosmètica, la gastronomia, la farmacologia, o fins i tot per millorar l’eficiència de plaques solars fotovoltaiques, són alguns exemples de possibilitats de trobar valor afegit al cultiu d’aquesta flor. Investigadors del Departament de Química del Campus Universitari d’Igualada-UdL hi estan dedicant la seva recerca des de fa temps, amb perspectives de col·laborar amb investigadors d’universitats d’altres països on també es cultiva aquesta planta.

Aquesta recerca està estretament relacionada amb els estudis del grau d’Enginyeria Química que s’imparteixen al Campus d’Igualada de la UdL, uns estudis amb taxes d'inserció laboral properes al 100%. Els estudiants reben una formació que combina teoria i pràctica en els laboratoris del mateix Campus o en empreses de diversos sectors. Aquesta formació els permet acabar el grau amb una excel·lent preparació per obtenir un perfil professional complet, modern, actualitzat i preparat per afrontar els reptes presents i futurs, i d'aquesta manera iniciar amb èxit la seva carrera professional.

Antoni Rius

Professor del grau en Enginyeria Química del Campus Universitari Igualada-UdL.