En una conversa fa relativament poc, va sorgir una pregunta que em fan sovint: “Què feu allà al Pla de la Massa?” La resposta és senzilla, l’Escola Politècnica Superior (EPS) ofereix titulacions en l’àmbit de l’enginyeria (Grau en Enginyeria Química, Grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística i també Grau en Enginyeria Informàtica) així com també s’hi ofereix el Grau en Administració i Direcció d’Empreses. Es referien, però, en aquest cas, a l’àmbit de l’enginyeria industrial, i amb el nom de les titulacions normalment tampoc és una resposta massa acurada, doncs sempre queda el dubte de “què” hi fem en concret.

Per tal d’acotar una mica més, podem intentar buscar una definició acurada i generalista de les enginyeries de l’àmbit industrial que es fan a Igualada:

L'enginyeria química és una àrea de coneixement bàsicament aplicada que tracta els processos químics industrials des de la concepció fins a la correcta operació. L’objectiu general d’aquesta titulació és proporcionar als alumnes els coneixements tècnics i les competències necessàries per a l’exercici de la professió d’enginyer tècnic industrial especialitzat en química. Els estudiants, en graduar-se, adquiriran un perfil formatiu idoni per treballar en un ampli ventall d'activitats industrials, aplicant els seus coneixements de ciència i tecnologia per solucionar els diferents problemes de manera eficient, segura i econòmica en indústries farmacèutiques, químiques, papereres, tèxtils, petroquímiques, de polímers, biotecnologia, medi ambient, etc.

L'enginyeria en organització industrial busca l'aprofitament i la direcció sistèmica dels recursos de l'empresa, la base de la millora de la competitivitat, de la innovació i del desenvolupament territorial. Aquesta titulació capacita per exercir múltiples activitats relacionades amb l'organització industrial; organització i gestió de la producció i dels recursos humans, la logística i els sistemes d'informació, la planificació i el desenvolupament de la innovació tecnològica, l'estratègia i la política industrial de l'empresa; pot fer estudis i projectes d'enginyeria i consultoria així com de gestió de qualitat i de riscos laborals.

Aquestes definicions formals, però costa que ens donin la idea de “què” es fa en les enginyeries industrials a Igualada. Per tal d’acostar-nos-hi més, proposo agafar com a exemples de “què” es fa, el colofó final de tota titulació, els Treballs de Fi de Grau. Per fer una petita selecció, prenem d’exemples els candidats aquest 2023 al premi Pere Carles atorgat pel Col·legi d'Enginyers Graduats i d'Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya Central:

Comencem per tres treballs del grau en enginyeria química:

- Green hydrogen for the CO₂ neutral production of sustainable biogas at Stormossen's plant, Vaasa, Finland: Treball realitzat en una estada Erasmus a la Universitat de Novia amb la que l’EPS té un conveni de doble titulació. S’hi estudia la producció de biometà utilitzant CO₂ emès per una planta de gestió de residus a Finlàndia, explorant la utilització d'hidrogen verd a partir de recursos renovables com a mètode per convertir el CO₂ en metà. S'identifica el mètode d'electròlisi més apropiat i es conclou que la planta pot invertir en aquest sistema per augmentar la producció de biometà.

- Extracció de cafeïna i àcid clorogènic del marro del cafè: El cafè és un producte popular a escala mundial i la seva producció genera grans quantitats de subproductes. Aquest estudi investiga mètodes d'extracció per reciclar i reutilitzar el marro del cafè, amb resultats optimitzats per a l'àcid clorogènic i la cafeïna utilitzant una mescla d'etanol/aigua.

- Estudi de pigments de diòxid de titani i optimització d'una formulació d'empastat: El diòxid de titani és un compost inorgànic utilitzat principalment com a pigment blanc en pintures i altres aplicacions industrials. Aquest estudi s'ha centrat en la recerca de formulacions òptimes per a l'ús d'aquest pigment, així com en la cerca d'un possible substitut amb característiques similars. S'ha aconseguit una formulació adequada i s'ha determinat un possible substitut amb poder de tinció i opacitat adients.

I tres treballs del grau en organització industrial i logística:

- Implantació de la metodologia Lean Manufacturing al laboratori d'una empresa tèxtil: Aquest projecte se centra en la implantació del mètode "Lean Manufacturing" al Laboratori d’una empresa tèxtil igualadina. Després de quatre mesos d'aplicació d'aquesta metodologia, s'ha aconseguit una implantació exitosa en un dels departaments clau de l'empresa, amb un enfocament especial en la millora de la qualitat i la reducció dels temps de procés.

- The new go to market in a new energy landscape - green home: En aquest treball final de grau, es presenta l’oferta dels nous productes d’una empresa i es desenvolupa un pla de negoci per a la transformació d'un model Business to Business (B2B) a Business to Consumer (B2C), per adaptar-se als canvis socials actuals. S'inclouen diferents parts d'un pla de negoci, des de l'anàlisi interna i externa fins a l'estratègia empresarial, les estratègies de màrqueting, el pla de vendes i la direcció d'operacions, en resposta a les tendències del mercat.

- Producció de biogàs amb palla d'arròs: S'ha dissenyat una planta de producció de biogàs a partir de la codigestió anaeròbica de la palla de l'arròs i els purins porcins, ambdós residus. La planta estaria ubicada prop del delta de l'Ebre i de les granges porcines que subministraran la matèria primera. La planta utilitzarà microturbines de cogeneració per generar energia calorífica, autoabastir-se d’energia elèctrica i vendre l'excedent a la xarxa. El projecte és viable tant tecnològicament com econòmicament, i té un impacte ambiental positiu per a la zona. Projectes similars ja s'estan duent a terme a l'Àsia i pot pal·liar l'impacte ambiental de la descomposició anaeròbica de la palla d'arròs.

D’entre aquests treballs desenvolupats per enginyeres i enginyers, aquest últim va guanyar els premis esmentats i se’n va destacar el seu compromís amb el territori i la compleció en el seu desenvolupament.

Tornant al “què fem al Pla de la Massa en les enginyeries de l’àmbit industrial”, dir que en resum, a part del fet que els dos primers cursos són comuns, l'enginyeria química és una disciplina generalista, que té com a àmbit propi l'aplicació de processos i productes. Per altra banda, l’enginyeria en organització industrial i logística conjuga els coneixements tècnics propis d’una enginyeria amb la formació en gestió i administració d’empreses perquè els graduats sàpiguen dirigir amb criteris econòmics una organització, empresa o un departament d’empresa.

Grau Baquero Armans

Sotsdirector de l’Escola Politècnica Superior al Campus Universitari Igualada-UdL