Fa uns dies visití l'Ajuntament --reverència-- i preguntí sobre una instància que presentí al juny, demanant una bonificació de l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica. . Amablement, la funcionària municipal em digué que aquest tema no el porten, a l'Ajuntament. Que calia anar a una altra oficina.

Llegint les ordenances municipals, de primeres jo entenguí que la cosa s'havia de sol·licitar a l'Ajuntament --genuflexió--, i comentí de nou que ho havia fet al juny, i a través de la seu electrònica. La funcionària demanà informació per telèfon i mentrestant, jo torní a consultar les ordenances. Al final del capítol corresponent, l'Ajuntament --prostració-- delega els tràmits en l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació. Total, que la instància telemàtica continuà voltant per l'èter, i jo he d'anar personalment a una altra oficina --amb cita prèvia--.

Imatge de Jandira Sonnendeck a Unsplash

Abans de marxar preguntí pel tema de les bonificacions a l'impost de residus per ús de la deixalleria. De nou amablement, la funcionària em digué que hi havia un sistema preparat, amb targetes magnètiques, que ens permetria no només registra les visites, sinó consultar-ho tot des de casa. Però que no hi havia data per la seva posada en marxa.

Amb el meu millor somriure, responguí que, just aquella setmana feia just un any que ens empadronàrem. I que al seu moment, és a dir 2023, preguntàrem sobre el tema i ens respongueren exactament el mateix. I que també ens instaren a preguntar a partir del gener --"Vuelva usted mañana", que deia Larra, el 1833--.

Aviat farà un quart de segle que el nou ídem arribà, però és talment com si Igualada es negués a acceptar-ne l'existència. Sí, es fan TEDTalks franquiciades, què són coses de principis dels dos mil. Però mentre aviat ens vendran llàpissos amb IA, l'Ajuntament d'Igualada --ja no sé què més posar-- no controla la gestió ni la traçabilitat de les instàncies telemàtiques. Potser és per això, que no les respon. Segur que és fruit de les "dificultats en la interconnexió digital entre els sistemes de diferents organismes", què és un mal endèmic, com ho era el paludisme al segle XIX. Però en el tema de la deixalleria, ja fa massa temps que no rutlla, el tema.

Com deia, l'Ajuntament es resisteix a acceptar l’existència del segle XXI i encara habita a la premodernitat. Per això he optat per usar temps verbals enciclopèdics, reverències, genuflexions i prostracions. Potser imitant l'inici del segle XX, fan una mica de cas i posen fil a l'agulla.

Posar fil a l'agulla és engegar d'una vegada el registre d'ús de la deixalleria. És donar incentius a la ciutadania, incentius socials i econòmics, per avançar en reciclatge i per abaratir-ne els costos per tothom. Perquè com més i millor es fa servir la deixalleria, més bonificació.

Posar fil a l'agulla també és treballar per a la interconnexió amb tots els organismes de gestió municipal. És complir el compromís de l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania: "Que els ciutadans i les ciutadanes siguin atesos realitzant una única cua i un únic temps d’espera".

La digitalització de processos municipals es va intentar cap allà el 2011, però en aquell moment no es va poder fer. D’una banda per manca d’empreses s’hi dediquessin, i de l’altra el sistema de contractació pública, que requería una especificitat concreta del que es contractava. Com fer-ho avui? Doncs utilitzant les possibilitats de la compra pública d'innovació, que desencotilla la contractació pública per facilitar la trobada de solucions a problemes en forma, per exemple, d’innovació tecnològica.

Desencotillar, vet aquí, de nou, la semblança amb els anys vint del segle XX, quan les senyores van engegar a dida les cotilles i la rigidesa. A Igualada innovem en treure ombra natural per fer-ne d'artificial. Però de vegades, la innovació no és tant fer coses que no s’han fet mai, sinó fer el mateix, molt millor.

El paludisme es va erradicar fa dècades. De la mateixa forma, els mals endèmics de la no-digitalització, o de la digitalització deficient --de què serveix poder presentar instàncies telemàtiques si es perden-- també poden ser una cosa pretèrita. Però per sortir de la premodernitat, cal una mica d'empenta i posar-hi ganes.

Retornaré a la tradició octogenària nostrada i demanaré al Patge Faruc que Igualada arribi al segle XXI. I no és un error en l'ordre de la frase. És un desig de moviment, de dinamisme i de planificació. Sortir de la letargia, de l'abúlia i de la mandra. I si això és massa demanar, potser amb una micona d'empenta ja farem.