Dimecres, 29/5/2024
560 lectures

Tanqueu la boca!

Hi ha normes d'urbanitat bàsiques per a poder conviure en una societat avançada, ordenada, i sana. Per exemple deixar el carretó del súper a l'espai indicat abans de marxar, recollir les caques del gos, aguantar-se les ventositats en públic, posar-se desodorant —en especial si ets adolescent i vas a llocs tancats com la biblioteca... quin desastre!—, i tancar la boca quan es menja. Sí, sí. Tancar la boca quan es menja és importantíssim. Sembla obvi, oi? Doncs no ho és.

Tancar la boca quan es menja és salut. No només per allò que a boca tancada no hi entren mosques. Ni perquè ens pugui caure el menjar. Encara menys que pugui arribar un cop d'aire, un petit mos ens entri a la gorja i, Déu no ho vulgui, fem una aspiració i acabem ennuegats. I tampoc és per allò de la poca necessitat de veure l'interior de la boca plena d'algú mentre mastega. I menys encara pel premi doble de parlar mentre es mastega. No és només per això. És pel soroll. Perquè quan es mastega sense tancar la boca, es fa un soroll de can tirirí.

Foto: Luz Fuertes / Unsplash

Potser esteu pensant «què diu aquest grillat?», però intenteu fixar-vos-hi, en la gent que menja amb la boca oberta. Fan un soroll específic. Distintiu. Indescriptible en paraules. És com mastegar un xiclet, però mil vegades pitjor. Després hi ha qui, a més d'aquesta marranada, fa petites aspiracions acompanyades de moviments linguals per treure's alguna resta d'entre les dents.

De nou, potser ho trobeu exagerat. Però la veritat és que pels que tenen una sensibilitat auditiva especial, aquest soroll és terrible. Sabeu per què? Perquè si veiem algú menjant amb la boca oberta i ens fa fàstic, ens podem limitar a girar el cap, i ho arreglem. Però el soroll, ai! El soroll ve a buscar-te. T'atrapa. Els timpans senten el magnetisme, i no poden evitar anar a buscar la font del sorollet. I magnificar-la. A nivells estratosfèrics i, depèn de com, d'infracció del Codi Penal.

Per tant, tanqueu la boca, si us plau. Quan mengeu, feu un petit esforç per cloure els llavis. Si teniu el nas tapat, podeu respirar sense moure la mandíbula. I si us queda algun «paluego», heu de saber que existeix una cosa anomenada «escuradents». Els romans ja en feien servir. Si els romans podien, vosaltres també. Rumieu una mica amb el cervell, per no rumiar amb la boca, que sou persones i no vaques. No sigueu marrans i tanqueu la boca, per favor. Per pietat. La vostra salut física us ho agrairà. La salut mental dels veïns de taula encara més.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.