Compte enrere pel Festival Grec, que un any més ens animarà el calorós juliol portant 102 espectacles a Barcelona. N’hi ha un munt a destacar –difícil tria!– i entre tots ells, una proposta que vam poder veure al Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril i que encara tenim a la retina: ‘Perra de nadie’, de Marta Carrasco.

És un dels 15 muntatges de dansa que aixoplugarà el Grec i el recomanem especialment per viure en primera persona una gran tempesta emocional.

Immensa. Profunda. Entregada. Des de la fragilitat de qui es nega a si mateix –hi ha poc menys que ser una “gossa de ningú”?–, Marta Carrasco aflora imponent en una peça valenta i personal, propera a la performance, que dispara frontalment a l’espectador.

Amb la calma i control de la maduresa, i cercant en tot moment l’estètica, basteix una rere l’altra el reguitzell d’escenes que impactaran com inajornables xàfecs sobre un pati de butaques expectant, un públic que queda impregnat per les imatges i sensacions en què culminen els seus episodis de felicitat, bogeria, desesperació, incertesa, innocència, por, angoixa... Seus i de les dones dels espectacles anteriors, que retroba de nou a l’escenari.

Del somriure a l’esgarrifança, de l’empatia a la incomprensió i impotència davant algú que accepta l’inacceptable esborrant-se la mirada i la capacitat de pensar i sentir. Algú que abaixa el cap i acata el que dicti algú altre. Sigui qui sigui, sigui el que sigui.

Una exhibició de seguretat, de llançar-se al buit a cor obert, d’honestedat per expressar allò que es vol anteposant-ho als qüestionaments externs. Un batibull d’emocions canalitzats per una creadora de referència en la dansa-teatre amb moltes coses a dir.

Del 12 al 14 de juliol a la Sala Hiroshima. 21 hores

Perra de nadie. Creació i interpretació: Marta Carrasco. Direcció i dramatúrgia: Marta Carrasco, Pep Cors i Antoni Vilicic. Producció: Cia. Marta Carrasco. Museu de La Garrotxa. Divendres, 21 d’abril 2017. 22h (Festival Sismògraf d’Olot)