La Taverna dels Bufons. Autors: Martí Torras Mayneris i Denise Duncan. Traducció: Joan Sellent. Direcció: Martí Torras Mayneris. Amb: Joan Pera, Carles Canut i Dafnis Balduz. Música en directe: Els Berros de la Cort. Producció: Teatre Romea. Teatre Romea. Divendres, 30 de desembre 2016. 20:30h

Shakespeare està de moda. De fet, sempre ho ha estat. Des del segle XVII. Com un fons d’armari que sempre s’escau, perquè ja aleshores el bard anglès ho sabia tot. Les seves obres tracten els grans temes universals amb una humanitat i una saviesa cosides capa a capa que encara avui sorprenen. És sabut i conegut que és el més representat del món. També aquí, és clar. En els darrers temps s’han succeït a la cartellera barcelonina cèlebres títols i remakes més o menys lliures com ‘Hamlet’, ‘El rei Lear’, ‘Molt soroll per no res’, ‘Al nostre gust’, ‘Shaking Shakespeare’, fins i tot conferències musicades com ‘No more Shakespeare’. Només per posar uns quants exemples.

Ara arriba ‘La Taverna dels Bufons’ disposada a filar-lo de nou. Martí Torras Mayneris i Denise Duncan –amb la complicitat de Joan Sellent en la traducció– han construït un patchwork dramatúrgic que beu del bast teatre elisabetià de Shakespeare i, alhora, hi trama el teatre de l’absurd de Samuel Beckett amb uns bufons-protagonistes volgudament inspirats en el Vladimir i l’Estragó de ‘Tot esperant Godot’. Els donen vida un Joan Pera en essència i un Carles Canut amb poca espurna i força relegat a les rèpliques que demostren, això sí, una gran comunió. La ximpleria humorística dels còmics que interpreten es queda a la superfície d’un espectacle que navega pel metateatre adreçat al públic general. Els gags i picades d’ullet es brinden a braços oberts i les referències i els versos es contextualitzen amb informació bio/bibliogràfica (es citarà ‘Romeu i Julieta’, ‘Hamlet’, ‘Ricard III’, ‘El somni d’una nit d’estiu’, ‘Otello’, etc.) per tal que tothom els pugui encaixar. Estan ben repuntats i són d’aplaudir.

El contrapunt que juga el misteriós Dafnis Balduz en la relació amb els bufons té un regust d’Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres per la seva innocència i el format de conte que avança al públic què passarà a continuació. Tampoc hi falten l’engany, la somnolència, les múrries emboscades pròpies del Lluquet (que seria el personatge d’en Pera) i el Rovelló (en Canut) i Balduz interpretaria el paper del dimoni maquinant un enigma que els bufons han de resoldre per escapar de la taverna-purgatori que els empresona.

La caracterització i ambientació de la peça estan molt ben aconseguides i es complementen amb l’excel·lent música medieval en directe d’Els Berros de la Cort, que animen i sonoritzen la proposta amb una participació possiblement qüestionable. També és controvertida la interacció dels bufons amb el públic i el to d’un humor planer, a cavall de la comèdia i la tragèdia, que no acaba d’arrencar ni la riallada ni l’emoció malgrat els esforços per aconseguir-ho.

Al Romea fins al 29 de gener.