Vaig néixer a Igualada el 1955. El meu pare era una molt bon dibuixant i impressor. La meva mare és una persona inquieta i culta.  Als 11 anys vaig decidir que volia ser arquitecte, potser perquè m’agradava molt dibuixar o potser perquè em semblava que era una professió important... i això m’he dedicat amb cos i ànima.

Em costa de trobar un sola pel·lícula que hagi marcat la meva vida el què si puc dir és que als anys setanta quan era estudiant és quan vaig descobrir Woody Allen. Recordo que em va impressionar Annie Hall (1977) perquè parlava de les relacions entre les persones d’una manera que em resultava nova i a la vegada propera. Res a veure amb el que havia après fins aleshores.

M’agrada Woody Allen no tant per l’humor que pot ser brillant com per la seva mirada sobre el què som. És una mirada escèptica, que sembla pessimista i cínica però que a mi em serveix per reconciliar-me amb  la vida.

Se’m demana quina pel·lícula m’enduria a una illa deserta. Potser seria Deconstructing Harry. És del 1997 i parla d’un home que és brillant com artista i un desastre en tot el demès i especialment amb les seves relacions amoroses. És una pel·lícula que he vist moltes vegades i que condensa tot el mon Woody Allen.

Però si algú en vol una de més optimista, Whatever works del 2009. El protagonista és un pessimista descregut però la pel·lícula es plena de tendresa i optimisme. Ens parla de  que en aquest mon cruel i sense sentit només ens queda estimar i ser estimats i  que cadascú ho faci a la seva manera. Tan se val que siguis heterosexual, homosexual o pansexual.

Jo us la recomano  però no em feu gaire cas perquè de cine jo no hi entenc.