Sexe, drogues i rock’n’roll: Com es fa una noia, de Caitlin Moran

Caitlin Moran

«Tant de bo algú m’hagués fet llegir aquest llibre gamberro i valent quan tenia setze anys», diu el crític Dwignt Garner del The New York Times. Caitlin Moran, nascuda al 1975 i periodista musical de professió, reivindica en aquesta obra la història de tota una generació. La generació X, els nascuts als anys 70 que van créixer al ritme dels acords de la nova música grunge i punk, que es van caracteritzar pel seu estil de vida inconformista i trencador.

El títol d’aquest llibre, Com es fa una noia, ens situa directament davant una novel·la iniciàtica, que marca la transició cap a l’edat adulta d’una adolescent grassoneta obsessionada amb el sexe que viu en un habitatge de protecció oficial al barri obrer de Wolverhamtpon. En aquest context gris i pobre, envoltada de nombrosos germans i d’un pare invàlid i alcohòlic, la Johanna prendrà una decisió cabdal: deixar els estudis a l’institut i adoptar una identitat fictícia per provar sort en el món del periodisme musical londinenc. Així començarà una etapa de recerca i construcció de la pròpia identitat, a partir de les coneixences que farà en aquesta nova realitat vital, com l’entranyable músic John Kite.

 

Com es fa una noia és un llibre fresc, atrevit, àgil, de prosa amena, en què la narradora és la mateixa protagonista de la història (alter ego de l’autora). L’aparent senzillesa literària de l’obra (sense retòriques, sense artificis  literaris) amaga en el fons l’excel·lent domini narratiu que té Caitlin Moran.

Si, com l’autora, formeu part de la desapareguda generació X, us  agradarà aquest llibre, us farà sentir com a casa. La seva lectura us retornarà, a glops de whisky i acords de Pixies, a la vostra joventut. Un passat que fa olor a marihuana i alcohol, amb la banda sonora grunge que es repeteix incansablement al reproductor de cd. Sense mòbils, sense sobreabundància de tecnologia, les relacions humanes en l’època en què s’ambienta la història eren diferents. En certa manera llegir-lo és un exercici de nostàlgia gamberro i divertit, sense caure cap moment en la vulgaritat.

Tot i que ha rebut nombrosos premis de periodisme i literaris a Gran Bretanya, a casa nostra tot just comença a ser coneguda gràcies a aquest llibre i el que es va publicar després, Com es fa una dona, tot i que l’havia escrit uns anys abans.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.