A l’Índia, Itàlia i Canadà tres dones lluiten per superar un moment advers de la seva vida. Elles no ho saben, però el destí les ha unit gairebé de manera màgica. Com els delicats cabells d’una trena, les seves històries es van unint de mica en mica, malgrat la distància geogràfica que les separa.

Al poble de Badlpaur, a l’Índia, la Smita i la seva filla Lalita fugen de la barraca on viuen per buscar un futur millor i trencar amb la condició d’intocables que les té condemnades a recollir els excrements d’una casta superior. Mentrestant, a la ciutat canadenca de Montreal, la Sarah veu com la seva carrera professional s’enfonsa en diagnosticar-li un càncer i haurà d’aprendre a viure d’una manera radicalment diferent. En paral·lel, a la italiana Palerm, la Giulia fa front a la mort del seu pare, que la deixa al capdavant d’un negoci de perruques amb cabells autèntics.

Amb gran lirisme i aparent senzillesa Laetitia Colombani ha escrit una novel·la intimista que ens mostra el moment present de la Smita, la Sarah i la Giulia. Un present ple de colors, olors, emocions a flor de pell. Alhora, ens apropa a realitats xocants i ocultes, com la situació de degradació que pateixen les dones a l’Índia, en especial les de la casta de les intocables. I ho fa amb tants detalls que fins arribem a notar la ferum dels excrements que recull amb les mans la Smita, a trenc d’alba, cada dia: “Cada tarda, abans d’entrar a casa, no vol que la seva filla i el seu marit,  l’associïn amb aquella pudor. És la pudor de la merda dels altres, no és la seva olor, no vol trobar-se convertida en això. De manera que, amb totes les seves forces, es frega les mans, els peus, el cos, la cara, frega com si es volgués arrencar la pell, darrere el tros de roba que li fa de paravent, al fons del pati”.

La part de la novel·la ambientada a l’Índia és potser la més xocant, la més colpidora, perquè mostra al lector occidental una realitat lletja i bruta on, malgrat tot, hi ha lloc per a l’esperança. Les tres protagonistes de «La trena» s’erigeixen com tres heroïnes que lluiten per superar les adversitats i per construir-se un futur millor. Els cabells tenen una gran importància en la vida d’aquestes dones lluitadores i esdevenen gairebé una metàfora de la seva força vital per superar les adversitats.