Fa uns dies vaig veure el programa de Canal Taronja Anoia “La meva Anoia”. Primer de tot, felicitats pel programa. Em sembla un producte televisiu molt digne, i amb entrevistes ben portades. Penso que la presentadora assoleix uns nivells molt alts de confiança amb el convidat que després es transmet en el producte final. L’entrevista estava protagonitzada per l’igualadí Antoni De Febrer. Us he de dir que em va enganxar, i a la vegada se’m van posar els pèls de punta quan l’Antoni explicava les seves vivències. Ara que estan en boca de tots els mitjans els autobusos de color taronja, i les agressions homòfobes, em van impressionar les vivències d’aquest igualadí. Em van fer sentir malament com a ciutadà, em van fer sentir vergonya de pertànyer a una societat com la que descriu el protagonista de l’entrevista. Frases com “no em sabia greu que m’insultessin. Patia més pel que li poguessin dir a la meva mare o a la meva àvia”. O per exemple, “no és normal que un noi de 14 anys hagi de prendre ansiolítics. Tampoc és normal que a l’escola em fessin canviar a l’habitació de les escombres per anar a fer educació física, mentre alguns nois picaven aquella porta tot cridant “maricón!”. Em sap greu sentir dir “ens diuen que les coses estan canviant... i una merda!!!” Jo em pensava que sí, però ara ho començo a dubtar.

No puc fer una altra cosa que convidar-vos a veure l’entrevista, i a prendre’n bona nota.

http://canal-taronja-anoia.xiptv.cat/infotaronja/capitol/la-meva-anoia-antoni-de-febrer