Vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar l’actual alcalde d’Igualada sobre diferents temes que afecten la ciutat. En el moment de parlar sobre la revisió del POUM, Marc Castells va explicar que notava a faltar més debat, més intercanvi d’idees, de propostes i de projectes. Castells va finalitzar l’explicació etzibant la frase “amb l’Aymamí m’ho passava millor”.

A banda de l’estratègia política que porta aquesta frase, intentant posar en evidència l’actual candidat de Socialistes d’Igualada, hi estic força d’acord.

He pogut seguir els plens de l’Ajuntament d’Igualada dels darrers 12 anys, i tinc  la sensació que l’actual govern no ha tingut una oposició gaire contundent. L’alcalde, molt hàbilment, diu que és més per la feina ben feta del govern que no pas per demèrit de l’oposició. Per ara, l’atac més ferotge que ha rebut el govern l’ha rebut des del mateix govern. Jo només veig que el debat dels plens és força previsible. Trobo a faltar els debats intensos amb canvis de cops dialèctics entre uns i d’altres. En altres mandats es vivien aquells debats d’alta volada entre Antoni Pàmies i Antoni Morros, els debats contundents entre Pere Calbó i Xavier Fabregat, els Aymamí-Calbó i en la darrera època alguns Aymamí-Castells.

Enyoro aquells plens on en plena sessió Jordi Riba com a regidor d’hisenda i Pere Calbó com a portaveu del PP negociaven, in situ, unes ordenances fiscals que es sotmetien a aprovació sense tenir, de sortida, el suport garantit.

En aquest mandat, algun dia hem tingut un Castells-Riba que em va recordar aquells temps, però lluny encara del que es podia veure en altres consistoris passats.

Ara, segur que a tres mesos de les eleccions, els debats s’intensificaran i pujaran de to. A part de la lectura que en fa l’alcalde ,sobre aquesta manca de debat, penso que hi ha factors que hi han influït. Per una banda, un govern estable entre CiU i ERC, fa que la resta de partits vagin al ple sense opció de capgirar una votació. Un altre dels factors a tenir en compte és que és més fàcil, des del punt de vista motivacional, passar de l’oposició al govern que no el pas del govern a l’oposició. I el darrer factor és el de Pere Calbó. Les responsabilitats de partit i com a membre de la Mesa del Parlament han fet que les seves intervencions en el ple hagin quedat lluny dels discursos de mandats passats.