Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’entrevistar a l’Igualada Capital del dia 11 de febrer una persona que ha estat desnonada de casa seva. Sense voler fer publicitat del programa de Ràdio Igualada, us puc dir que val molt la pena escoltar-la. Podreu trobar el document a la Ràdio a la Carta amb el nom de “testimoni de la PAH” El testimoni d’aquesta persona, gràcies a la gestió de la PAH Anoia, ens ha servit per posar damunt la taula, i en primera persona, el drama que suposa perdre la casa, el lloc on vas decidir viure. Un dels aspectes que més em va colpir va ser la normalitat amb  què vivia aquesta persona abans de precipitar-se tot; casada, amb fills, amb feina. Un dia, una separació complicada va desencadenar la impossibilitat de pagar la hipoteca, i a partir d’aquí el patiment, l’angoixa i la por. La feina que fa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és per lloar. Al marge d’assessorar, encoratjar, guiar, i acompanyar les persones afectades en aquesta situació, la PAH el que fa és fer-los perdre la por. Em sembla sensacional. La por ens bloqueja, ens impedeix actuar amb celeritat i habilitat. Fer desaparèixer la por és el primer pas imprescindible per afrontar una situació d’aquestes. Aquest testimoni encara n’ha sortit ben parat. Ha aconseguit no seguir endeutat amb el banc, tot i perdre la casa. La PAH però, ja remarca que això no és el més habitual. Normalment el banc es queda la casa, i la persona continua endeutada de per vida amb l’entitat bancària, pagant un error tota la seva vida. Pel contrari, el banc no assumeix cap responsabilitat. Precisament, el Banc que va fer fora de casa el nostre testimoni és Bankia; aquella entitat rescatada amb milers de milions d’euros públics. No és estrany que la PAH parli d’estafes.