Les properes eleccions del 27S són plebiscitàries. Clarament plebiscitàries. I a mi m’agradaria que tots els partits així les afrontessin. No és el president Mas qui li dóna aquesta qualificació. És la gent que les exigeix. I per a mi, aquest és el greu error que cometen PSC, ICV, PC i fins i tot Unió. El principal mandat del Parlament de Catalunya en aquesta legislatura era el referèndum, el dret a decidir. Un mandat on s’ha fet un 9N descafeïnat, perquè no és el que volíem, i que simplement va servir per manifestar-nos i per comptar-nos. Ara, entenc, que el que demana la gent és poder decidir el futur del nostre país a les urnes, en unes eleccions al Parlament de Catalunya, perquè és l’única manera de poder-ho fer. Crec que és un error, repeteixo, considerar aquestes eleccions com uns comicis més. Queda clar que en aquest tema, molt sensible, cada ciutadà té la seva opinió, i totes, totes, són respectables. Per a mi, alguns partits d’esquerra s’estan equivocant afirmant que el plebiscit és una cosa del president Mas, i encara més greu és arribar a dir que la independència s’ha de fer sense CiU... bé, ara CDC. La independència s’ha de fer amb CDC, o no serà. Així de clar. Per tant, a mi m’agradaria que aquests partits reconeguessin el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions. M’agradaria que es presentessin el 27S amb les seves propostes confederals, federalistes o de país lliure, sobirà i associat amb Espanya. Repeteixo, són opcions molt respectables. A mi no em convencen, però són respectables, Són propostes que han de dur en el seu programa electoral, i han de defensar-les i contrarestar-les amb les altres opcions. Això és el que els demanen els ciutadans... el debat d’idees, el debat de propostes diferents, el debat sobre el que volem ser en un futur. Però perquè això es produeixi cal que aquestes formacions reconeguin, primer de tot, el caràcter plebiscitari de les eleccions. I per què és important que això passi? Doncs molt senzill. Primer de tot per saber què pensa la majoria del poble de Catalunya. I segon, per acceptar els resultats que es produeixin i llavors treballar plegats per fer allò que els catalans hagin decidit. He sentit dir algunes vegades “és que la dreta es farà la independència a mida”. Mireu, se la farà a mida si els partits d’esquerra no s’impliquen en la construcció del nou país si així ho vol la majoria. És per això que els demano que reconeguin les eleccions com un plebiscit,  que defensin allò que considerin més beneficiós per a Catalunya, i que l’endemà es sumin allò que digui la majoria de catalans. He de reconèixer que em sembla especialment interessant el debat sobre si cal comptar vots o diputats. De fet, aquest sí que és un debat per abordar aquests dies.

Consti que entenc perfectament alguns arguments que diuen que es posen per davant els interessos de partit per sobre dels de país. Ho fan tots els partits... tots, tots creieu-me. No és casualitat que pocs dies després de les eleccions municipals es trenqui la federació CiU. Potser ara s’entén que les eleccions al Parlament no es convoquessin després del 9N tal i com demanava l’ANC i Òmnium. Però insisteixo, ho fan tots, lamentablement. Ho fa ERC contraprogramant les accions de Mas, ho fa el PSC per no perdre quota a Madrid, ho ICV per no dividir-se i desaparèixer... tots. Per cert, lamentable, però lamentable amb majúscules escoltar Pedro Sánchez dient “no permetrem una votació que divideixi allò que ha estat unit durant segles”. Bufffff... que dures són aquestes declaracions. Quin mal fan. Unes paraules que donen la raó als qui pensen que “ens deixen votar en unes eleccions perquè no serveix per a res. El dia que serveixi per a alguna cosa no ens deixaran votar”

Per acabar. També puc entendre que Catalunya té problemes molt greus, gravíssims, que necessiten, amb urgència, solucions. També puc entendre que no tots aquests problemes són culpa de Madrid, encara que una bona part sí. Entenc que s’ha de governar d’una vegada per totes, i posar fil a l’agulla en temes que també són crucials per al país. Ara bé, això no casa gaire si es proposa fer un referèndum en un termini de dos anys. Primer perquè és impossible. I en segon lloc: què volem? Allargar “in aeternum” el procés?  El procés, per bé o per malament, l’hem de resoldre ara. I l’hem de resoldre entre tots... no em val fer el ploramiques argumentant que la dreta es farà la independència a mida. O us poseu les piles, o llavors sí que la faran a mida.