Pintures d’aborígens australians ja demostren que la voluntat d’entendre com funciona un organisme animal ve de lluny. A l’antiga Grècia és on trobem els primers experiments amb animals que ajuden a entendre processos com la deglució o com es produeix la ceguera. Posteriorment, els romans van descobrir que teníem un sistema de venes i artèries que sortien o arribaven al cor mitjançant les disseccions animals. Des de llavors i fins a l’actualitat, Descartes, Pavlov o Pasteur han utilitzat l’experimentació animal per entendre millor com funciona la fisiologia humana. Podem confiar en una ciència basada en experimentació animal per entendre com funciona el cos dels humans ?

La ciència actual utilitza peixos, gossos, rates, ratolins, vaques, ovelles, porcs i conills per poder avançar en la comprensió de la fisiologia humana. Mitjançant l’experimentació animal es fan estudis de biologia molecular, millora dels diagnòstics de malalties, estudis toxicològics, producció i desenvolupament de fàrmacs... Amb un 60% el ratolí és l’animal de laboratori més utilitzat. Tot i que costi d’entendre, els estudis realitzats amb ratolins poden ser extrapolables a humans ja que per exemple, si us fixeu en un cervell d’un ratolí i d’un humà compartim les mateixes àrees cerebrals que controlen generalment les mateixes funcions (veure la imatge).

El respecte als animals utilitzats ha de ser sempre primordial. En el món científic hi ha persones exclusivament dedicades al benestar animal, tot experimentador ha de tenir una formació prèvia i tot laboratori ha de seguir unes normes estrictes tan espanyoles com europees pel que fa a instal·lacions i al tracte animal. També existeix el concepte de les 3Rs (reduir, reemplaçar i refinar) que consisteix que tota experimentació animal s’ha de poder fer amb el mínim número d’animals, s’ha de poder substituir per mètodes alternatius i s’han de dissenyar curosament per reduir la severitat de l’experiment.

Tot i que costi de creure, els grans avenços de la ciència actual han dissenyat models animals per a tot tipus de malalties com l’Alzheimer, la malaltia de Parkinson o Huntington, l' obesitat... També existeixen diferents procediments comportamentals que permeten estudiar la memòria, la coordinació motora, l’ansietat, el dolor, els reflexos o la ingesta d’aliments en aquests animals de laboratori. Tot i que sigui difícil o gairebé impossible acceptar que podem utilitzar els animals per avançar en malalties com l’esquizofrènia o la depressió, la veritat és que tot fàrmac que podem trobar a les farmàcies ha passat un procés primordial d’experimentació animal.

Per tant, quan a davant tinguem una pàgina de diari dient que una experimentació animal ha ajudat a entendre millor un tipus de càncer o a trobar un fàrmac que millora la vida als pacients amb esclerosi múltiple no hem de tenir dubtes que es tracta d’un fet completament normal i necessari en el món científic. Amb els animals som evolutivament molt diferents físicament, però els nostres organismes funcionen amb mecanismes molt similars.