Abans de començar a parlar d’un tema que cada cop desperta més la curiositat científica, voldríem agrair tots els comentaris rebuts. De fet, el tema que tractem aquest mes deriva d’un d’ells. Aquest mes intentarem descriure quina és la relació que hi ha entre el nostre sistema digestiu i la seva complexa flora intestinal i el nostre cervell. La veritat és que no estem mai sols, ja que en el nostre estómac o els nostres intestins hi trobem trilions de microorganismes que s’anomenen flora intestinal o microbiota. Un fet sorprenent és que aquests microorganismes representen el 90% del total de cèl·lules del nostre cos. Per tant, en número són molt més abundants que les nostres pròpies cèl·lules de dimensions molt més grans. Doncs bé, aquesta flora bacteriana intestinal del nostre sistema digestiu i el nostre cervell estant en constant comunicació mitjançant hormones o neurotransmissors que actuen com a missatgers de dos òrgans que gairebé sempre havíem estudiat de forma independent.

Tot i alguna evidència científica, fins fa una anys sistema digestiu i cervell també eren dos àmbits de recerca bastant desconnectats i aïllats en ells mateixos. Tot i això, segurament tots hem pres decisions que han vingut determinades pel nostre estómac, hem sentit papallones a la panxa quan estàvem nerviosos o bé potser ens hem sentit cansats, marejats o malhumorats després d’un bon àpat. Totes aquestes situacions demostren que hi ha senyals i una constant comunicació entre el sistema digestiu i el nostre cervell. De fet, el que ja es coneix com a possible “segon cervell”, anomenat sistema nerviós entèric, s´ha posat de moda en ciència i investigar-ne els seus lligams amb el cervell és un gran objectiu dels científics. De fet, ja s´ha demostrat que hi ha més de 100 milions de cèl·lules nervioses que connecten diferents parts del sistema gastrointestinal. Però, com el nostre sistema digestiu pot governar el nostre cervell i les nostres accions o estat d’ànim?

El que sabem és que el sistema digestiu no és capaç de pensar com ho fa el nostre cervell. Durant anys els metges i científics han descrit els problemes com la irritació gastrointestinal, la constipació o altres problemes digestius com a conseqüències de l’ansietat o l’estrès. Tot i això, podria ser que els problemes digestius fossin la causa del nostre estat ansiós o estressat. Per exemple, hi ha treballs que demostren com el nostre sistema digestiu irritat envia senyals al nostre cervell que ens pot canviar l’estat d’ànim. A més, estudis epidemiològics mostren com un percentatge molt alt de persones amb problemes gastrointestinals poden desenvolupar depressió o ansietat. Però com podem entendre aquesta connexió?

Quan ens enfrontem a una situació d’estrès aguda o crònica, el nostre organisme reacciona de diferents maneres. Una de les respostes a l’estrès és una reacció del nostre sistema immunològic. És aquí on treballs científics han demostrat que la nostra flora intestinal regula intensament la resposta immune. De fet es creu que l’estat de la nostra microbiota pot determinar si l’estrès afectarà la persona de manera física o mental i desenvoluparà malalties posteriors. El que sabem és que diferents tipus de bacteris de la nostra microbiota son capaços d’alliberar molècules inflamatòries, esteroides o hormones que poden afectar diferents funcions del nostre organisme com el dolor, la resposta immune o fins i tot modular directament l’activació de certes regions del nostre cervell. Tot i això, el fet que existeixin milions de bacteris diferents fa que encara es necessiti molta investigació per entendre aquest complex entramat.

Tot i això, comencen a aparèixer estudis de com podem millorar l’estat de la microbiota del nostre sistema digestiu. Fins ara s´ha demostrat que els probiòtics, aliments naturals o fins i tot l’administració de determinats bacteris pot tenir efectes beneficiosos per a la salut de les persones. Tot i això, els científics no estan del tot convençuts que la nostra microbiota i tota la seva complexitat sigui el lloc idoni per intentar tractar malalties. Per tant, és una àrea de recerca que necessita molt més treball ja que el nostre sistema digestiu pot ser la causa o solució d’alguna de les malalties de la nostra societat i fins i tot pot canviar la visió de la medicina actual.