Aquestes setmanes podem veure cada tarda entre dos i tres partits de l’Eurocopa disputada a França. Notícies i diaris en van plens i sembla que part de la societat no pensi en res més. D’aquesta Eurocopa en sortiran compres i vendes de jugadors per quantitats astronòmiques i poc comprensibles. Així, doncs, el Madrid pagarà uns 120 milions d’euros per un jugador anomenat Pogba. Sabeu què es podria fer amb aquests 120 milions? Doncs bé, es podrien dur a terme uns vint estudis clínics complets per testar un possible nou fàrmac que millora les capacitats cognitives als pacients amb síndrome de Down. Ho veieu bé, just o normal?

Fa unes setmanes, enmig de tantes notícies futbolístiques, va aparèixer una notícia científica interessant que ens toca de ben a prop. Una investigació duta a terme a Barcelona, al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), demostrava que un component del te verd anomenat epigallocatechin-3-gallate (EGCG) millorava certes habilitats cognitives dels pacients amb síndrome de Down comparat amb pacients que rebien placebo. Aquest estudi, que obre una gran esperança per millorar les capacitats cognitives en persones ja afectades de síndrome de Down, es va publicar a la prestigiosa revista Lancet. Però... d’on ve i què necessita per transformar-se en una teràpia eficaç?

L’any 2009 i 2014, aquests grups de recerca van publicar un estudi realitzat durant 5 anys en ratolins i un estudi de fase I amb individus joves amb síndrome de Down, respectivament. En el primer estudi es van utilitzar ratolins modificats genèticament que són portadors de la mateixa trisomia (repetició anòmala d’un determinat cromosoma, el 21) que trobem a les persones afectades per síndrome de Down. Aquest estudi va constatar que si s’administrava EGCG al model animal, hi havia una important millora en la plasticitat i regeneració neuronal, així com les capacitats cognitives. Això significava que, en comptes de buscar la causa de la malaltia, es podria trobar una millora intel·lectual de les persones amb síndrome de Down. Tot i això, es tractava d’una publicació més realitzada en ratolins, allunyada dels humans i per això es van començar a fer passos per traslladar aquestes troballes als humans. L’estudi de fase I va demostrar que l’administració crònica d’EGCG era segura per a humans. A més, un punt a favor en aquest sentit és que l’EGCG té activitat antioxidant i no presenta efectes secundaris. Tot i que s’havia demostrat en altres treballs els efectes positius del te verd, aquests investigadors van aconseguir ser els primers de testar-lo en humans.

Després de 4 anys, l’estudi publicat fa unes setmanes demostra que aquest component del te verd també millora les capacitats cognitives en pacients amb síndrome de Down. Els resultats obtinguts durant 12 mesos, amb la participació de 43 pacients que han rebut EGCG i 41 que van rebre placebo entre 16 i 34 anys, representa la fase 2 del recorregut clínic normal de qualsevol fàrmac (explicat detalladament en un article previ d’aquest secció). Els resultats mostren que l’EGCG millora la memòria a curt termini, el control d’impulsos i la capacitat d’afrontar diferents situacions de la vida diària (capacitat de planificar el dia, saber l’hora que és o verificar el canvi quan compren). Aquest fet és molt important ja que milloraria el dia a dia de qualsevol persona afectada per síndrome de Down. A més, tal com s’havia vist en ratolins, proves de ressonància magnètica demostren que les millores cognitives vénen acompanyades d’un augment de les connexions entre neurones en àrees del cervell importants per la memòria i aprenentatge. Es creu que el mecanisme pel qual aquest extracte del te verd millora les capacitats és perquè redueix l’activitat d’una proteïna, DYRK1A, que es considera important i alterada en síndrome de Down.

Aquest treball demostra que la ciència, encara que es treballi amb cèl·lules, ratolins o que tardi 8-10 anys a desenvolupar teràpies o tractaments, és imprescindible per millorar la qualitat de vida, sobretot en persones afectades per alguna malaltia. Malgrat que l’estudi presentat és un pas de gegant que va des de millores en ratolins fins a l’eficàcia humana, serà necessari un estudi més ampli amb centenars de voluntaris abans que les autoritats sanitàries puguin autoritzar l’EGCG per a la síndrome de Down. Tot i això, aquest estudi està parat per falta de finançament ja que es necessiten uns 6 milions d’euros per acabar la fase 3 i última abans de donar llum verda a aquest fàrmac, que tot i no ser una cura, és una clara millora a una malaltia limitant per a moltes persones.

Què són 6 milions d’euros en una societat que accepta pagar-ne més de 100 per un jugador de futbol? Què són 6 milions d’euros per a uns polítics que n’han robat molts més? Per cert, uns polítics que fa uns dies en el debat a 4 que van fer van mencionar la ciència només de manera residual. Potser quan votem hauríem de pensar més en canviar la societat on vivim o fins i tot construir un país nou de dalt a baix prioritzant la ciència, l’educació i el desenvolupament.