Les notícies que apareixen aquests dies en els mitjans de comunicació d’uns “nous virus” que afecten infants i que provoquen problemes neurològics han alarmat la població. De fet, sembla que els virus o bacteris estiguin de moda després de l’aparició de nous brots d’Ebola o del Zika. Gràcies a l’arribada de vacunes i antibiòtics, els humans han disposat d’armes realment efectives per plantar cara a aquests patògens. Paraules com verola, pesta o tuberculosis han passat a ser un record associat a èpoques pretèrites. De fet, a Europa vivim en una societat avançada que pensa que gràcies a la ciència s’ha aconseguit una victòria definitiva contra totes les malalties infeccioses i s’infravaloren possibles virus emergents.

Què són doncs els virus emergents? Els virus emergents són virus que s’han adaptat i han sorgit com una nova malaltia o soca patògena, amb atributs/característiques que faciliten la patogenicitat en un camp que normalment no estava associat amb aquest virus (en són un exemple les malalties d’animals que s’han transmès a humans). Les causes que han fet que evolucionin són diverses i involucren, en major part, la influència de l’home, però també de la natura. Alguns dels factors humans més rellevants són els moviments poblacionals, la desforestació, la urbanització i l’augment de viatges migratoris de llarga distància (tant d’humans com de bestiar).

Científics i metges coneixem aquesta capacitat que tenen els microorganismes d’adaptar-se i adquirir resistències als antibiòtics o vacunes més ràpidament del que els científics som capaços de dissenyar nous medicaments. Cal també remarcar que desconeixem encara la major part de tots els virus i bacteris que existeixen al nostre planeta. De fet, tot i que molts cops girem la cara com si no passés res, al Tercer Món moltes malalties infeccioses continuen causant un nombre elevadíssim i preocupant de víctimes. Si a tot això li sumem, com hem comentat, la millora en els mitjans de transport i el moviment constant de la gent, qualsevol malaltia pot viatjar a qualsevol indret del món. Per tant, cal que científics, societat i metges es coordinin i dediquin esforços per evitar grans pandèmies mundials.

El nom d'enterovirus ha entrat amb força a tots els titulars. Aquests virus presenten més de cent serotips que són diferents variacions, sent algunes més patògenes que altres. Sense anar més lluny, la malaltia de la poliomielitis que va quedar eradicada fa uns anys era causada per un serotip de l’enterovirus. Aquest virus és un patogen habitual i cada any, especialment a la tardor i a la primavera, hi ha casos de persones (especialment nens i nenes) infectats per l’enterovirus. La majoria de casos són d’un serotip que produeix la simptomatologia d’un simple refredat (mucositat, tos, febre, dolors musculars, etc.). La població infantil sol ser el principal grup de risc perquè són els que tenen un sistema immune més immadur, segurament no han estat mai exposats a un enterovirus i, per tant, el seu cos no ha generat anticossos per poder-se defensar.

Alguns dels casos detectats aquesta primavera han estat causats per tipus d’enterovirus poc freqüents en la nostra regió geogràfica, com seria el D68 o el D71. D'una banda, l’enterovirus D68 provoca problemes respiratoris i des del 2014 s’ha vist que ha circulat molt produint grans brots als Estats Units. Fins al moment, a Europa només hi havia 4 o 5 casos descrits d’infecció per aquest tipus d’enterovirus. D'altra banda, l’enterovirus D71 (que és la variant més greu) és el primer cop que afecta greument nens de Catalunya, mentre que és comú al sud-est asiàtic i altres regions del nord d’Amèrica o Europa.

Tal com s’ha comentat des de la setmana passada, cal extremar les mesures d’higiene. De fet, en aquest moment, els metges només estan autoritzats a emprar un protocol que l’únic que fa és pal·liar els símptomes. Només a Àsia s’ha desenvolupat una vacuna contra el serotip D71, ja que en aquest continent hi ha una afectació molt més elevada. De fet, aquest és un dels problemes de les malalties infeccioses ja que com moltes d’elles es creuen eradicades, no es destinen recursos per a la investigació i quan apareix un brot inesperat, científics i metges estant totalment a contrapeu. Per tant, des del món científic, caldrà fer una valoració epidemiològica de l’àrea que abasta i els metges i científics hem d’investigar si són brots esporàdics o si el virus ha mutat, és més virulent i ara causa malaltia neurològica. Si és així, s’hauran de dedicar recursos per trobar-ne un bon tractament.

Fugint de titulars dràstics o alarmants, cal que la població estigui al corrent i segueixi les recomanacions dels metges. També cal que ens adonem que per molt que hagi avançat la ciència, la natura també evoluciona i no serà ni la primera ni l'última notícia de l’aparició d’un nou virus, bacteri o malaltia.