Dilluns, 24/6/2019
1220 lectures

No entenc de política

Després de les eleccions municipals, els resultats van dibuixar un escenari de representació als plens de cada municipi. Els diferents partits van assolir una representativitat en funció del seu programa, ideologia, candidats i altres  factors. A partir d’aquesta representativitat, en un sistema representatiu (i no pas d’elecció directe) com el nostre, s’escull l’alcalde de torn.

Aquest sistema ha enfadat al tertulianisme líder del país. “S’hauria de fer una segona volta”, es deia. “Els pactes són el mercat de Calaf”, deien també, som si els mercats de poble no fos un dels invents que més vida aporten a la vida urbana. Com si fos negatiu.... En definitiva, el tertulianisme líder demanava una elecció directa de l’alcalde. Per a exemplificar-ho, el tertulianisme entrevistava l’alcaldable del PP a Badalona (que és qui va sumar més vots però sense majoria absoluta), i que no serà alcalde gràcies a un pacte entre  altres partits, que ha permès que en el ple s’assoleixi una majoria major que la que tenia el PP. “Triar un alcalde i que aquest automàticament sumi el 50%+1, com a altres països”, afegia el tertulianisme enfadat.

Jo ara també vull fer tertulianisme per a defensar el sistema representatiu, enfront de la introducció de la “segona volta”. Més que res, perquè aquest sistema (a administracions locals però també a Generalitat o estat) és envejat per amics meus brasilers o americans, on s’imposa una elecció directa. L’enveja me la transmeten per la major capacitat que té el sistema representatiu per a incloure les minories polítiques a les polítiques públiques que després executen els governs. I deu ser veritat. En un sistema representatiu, els partits es veuen forçats a negociar i pactar (el mercat de Calaf que deien despectivament...). Aquesta obligació és encara més forçada al mon local, on si ningú té una majoria absoluta en primera volta, en segona volta la llista més votada és la que assoleix l’alcaldia. Els partits tenen dos o tres setmanes per negociar i arribar a acords, perquè sinó el sistema permet tenir un alcalde efectiu (com ha estat el cas d’Igualada). En teoria, és el moment de posar programes sobre la taula. Veure què es pot aplicar de manera compartida i, per exemple, veure què s’ha d’incorporar al programa de govern de part dels partits més petits a canvi de suports. Es la manera que els parits amb poca representativitat puguin aplicar alguna part del seu programa, en relació a la representativitat obtinguda. Em sembla que aquesta és una manera d’aconseguir governs que reflecteixin més la diversitat d’un municipi, i a més obliga als polítics a aprendre a negociar i entendre’s amb l’altre, a buscar punts comuns i a cedir, cosa que no em sembla dolenta, tot i que al tertulianisme líder li fa mandra. Així, el sistema actual obliga (quan ningú té la majoria absoluta) a dibuixar programes de govern de coalició que incloguin matisos, per exemple, matisos de minories polítiques. Això, amb un sistema de doble volta, en què en segona volta s’assigni l’alcaldia, no es donaria tant fàcilment ja que no hi hauria la urgència de negociar. Es corre el risc de perdre els matisos i que a les minories els hi resulti molt difícil veure mai aplicada algunes de les polítiques públiques que exigeixen. Alguna gent va haver de votar “al menys dolent”, sota la seva perspectiva. Ja veus quina cosa les segones voltes. No cal dir, que amb un sistema de 50+1 per al guanyador, els matisos ja resulten del tot impossible. Cap sistema és perfecte, però les alternatives del tertulianisme em semblen que promocionen el bipartidisme de tota la vida sota una falsa “modernitat”. Votar al cromo directe no pot ser a canvi de perdre la diversitat en la representativitat dels governs. Seria genial poder votar després al llarg dels 4 anys polítiques concretes sota consulta ciutadana, com certes remunicipalitzacions, però no veig urgent, ni molt menys, votar directament al cromo com reclama el tertulianisme líder.

La reforma que si m’agradaria veure algun dia, és la de la limitació a 8 anys dels mandats dels alcaldes (i dels presidents de la Generalitat, etc.). Sobretot al mon local, aquesta limitació seria un gran pas en la millora del sistema, ja que permetria lluitar millor contra el clientelisme i contra la confusió que alguns alcaldes assoleixen, amb el pas dels anys, entre partit i administració, com si tal o qual ajuntament fos de propietat. 

Però no feu cas, no entenc de política.

 

Altres articles de Alfons Recio

1 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

26 de juny 2019.09:42h

Respondre

Jo tampoc l’entenc, massa sovint

Algú va dir que LA POLITICA ÉS L’ART D’ALLÒ POSSIBLE. Era el temps en el qual comptava més la RAÓ que les EMOCIONS (importants, però que... Llegir més fàcilment poden estar condicionades, fins i tot “excitades”, per elements, com alguns tertulians, que segueixen, persisteixen, en un guió – un relat com es diu ara – a pinyó fix).

Estic d’acord amb tu en la importància de sumar les minories per assegurar, en molts casos, avançar en aspectes que afavoriren a la majoria.

En el cas d’Igualada tenim un exemple claríssim. Si l’actual política no estigués condicionada per “l’eix independentista”, i primès “l’eix social”, tindríem un alcalde progressista d’esquerres (reeditant un tripartit) i sortiria més fàcilment endavant temes com, per exemple, l’actualització del POUM (un POUM actual que data del 1986 !!! del segle passat, quan governava CiU + PP, que segons manifestacions recents del Sr.Castells ningú l’ha reclamat i que és un repetida reivindicació en la resta de forces polítiques en l’oposició, que son majoria, en l’actual Ajuntament). ).

També estic d’acord en limitar a 8 anys els mandats. I vaig més enllà, limitar el nombre de càrrecs de confiança i la dedicació “plena” dels Regidor /es (amb uns sous, per molts d’ells inimaginables en
qualsevol altre dedicació professional i que incrementen considerablement el pressupost i /o el resten d’altres partides més socials). La dedicació dels Regidor /es tindria de ser semblant a la de un Consell de Direcció, que es reuneix periòdicament i aprova les línies estratègiques, els programes i els objectius i controla el seu compliment.

La planificació i execució dels programes, el treball diari, tindrien de ser dirigits pels Tècnics i funcionaris municipals, competents en la seva especialitats, que serien la garantia de la qualitat, eficàcia, eficiència i continuïtat dels programes aprovats, independentment dels va – i - vens electorals, en benefici de la majoria de la població

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.